'Blade Runner', de la Castellana a la Diagonal

Winston Churchill va dir el setembre de 1941, quan hi havia dubtes sobre el paper que jugaria en la segona guerra mundial, que Rússia era «una endevinalla embolicada en un misteri dins d’un enigma». Catalunya, que els últims dies ha emergit com una incertesa real, dins i fora d’Espanya, ha sigut i és, no obstant, una història d’èxit econòmic i social dins del mateix èxit econòmic i social espanyol dels últims 40 anys. I en alguns aspectes, un èxit fins i tot superior al d’Espanya, que ara alguns temen que es difumini.

L’economia espanyola, juntament amb la britànica, ha sigut la que més ha crescut entre els cinc grans d’Europa des del 1977, amb una taxa mitjana del 2,2% anual, al davant de l’1,9% d’Alemanya i França i de l’1,2% d’Itàlia. El creixement mesurat en augment del PIB per càpita encara ha sigut més gran, ja que ha arribat al 5,1%, igual que el del Regne Unit, davant del 5% de França; el 4,8% d’Alemanya i el 4,5% d’Itàlia, segons dades elaborades pel Cercle d’Empresaris que presideix Javier Vega de Seoane.

Catalunya, dins d’Espanya, ha seguit la mateixa tònica. No hi ha dades desagregades del 1977, però els economistes del Cercle, dirigits per Alicia Coronil, han rastrejat que la renda per càpita nominal era de 1.657 euros a Espanya el 1977 i de 1.983 a Catalunya. Quaranta anys després les xifres són 25.028 i 28.476 euros, respectivament, i això il·lustra el gran salt endavant del país i que Catalunya manté gairebé la mateixa diferència percentual a favor seu.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Més espectaculars són les dades de les exportacions de béns i serveis que, el 1977, representaven el 13,3% del PIB a Espanya i el 15,2% a Catalunya. I el 2017 són el 33,1% del PIB espanyol i el 38,4% del català, amb augments del 248% i el 252%. Al mateix temps, els grans cuirassats de les finances i la indústria catalanes també van fer el seu particular salt de gegant, apuntalat en el mercat espanyol per després créixer a l’exterior. CaixaBank va absorbir nombroses entitats financeres de la resta d’Espanya; una cosa similar va fer el Banc Sabadell; Gas Natural va adquirir Unión Eléctrica Fenosa, i Abertis va assumir el control de les principals autopistes espanyoles, per citar solament les principals i diverses de les que ara, per protegir el negoci, els seus accionistes, clients i empleats, canvien la seva seu social, davant la incertesa independentista.

A Madrid i Barcelona acaba d’estrenar-se la segona part de 'Blade Runner', la pel·lícula de culte de Ridley Scott, que incloïa el mític lament del replicant Roy Batty abans de morir: «Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d’Orió. He vist Raigs-C brillar en la foscor, a prop de la porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja». Un descarrilament independentista faria anar en orris els èxits econòmics i socials catalans i espanyols, com apunten als despatxos de la Castellana i la Diagonal, després de veure la segona part de Blade Runner, també gòtica, però potser decebedora.