La cartellera la carrega el diable

D’entre els milions de paraules pronunciades aquests dies per informar els uns i els altres (convençuts i dubitatius, entregats i recalcitrants) dels avantatges i desavantatges d’una Catalunya en clau de futur, n’hi ha una que només he sentit en molt comptades ocasions, per no dir mai: la paraula cultura. Amb prou feines si l’he vist escrita, ni tan sols formant part de raonaments secundaris, ni en editorials saberuts o columnes incendiàries. 

La cultura, germana pobra, lletja, desvalguda, sense possibles, de futur cendrós, sembla quedar apartada, com sempre, de les grans paraules i les grans ocasions. Ja hi haurà temps d’ocupar-se’n, diuen alguns. Hi ha coses més urgents, s’excusen altres. No em vinguis ara amb xorrades, deixen anar els que tenen menys prejudicis. 

Proposo dedicar aquest diumenge a la cultura. Que cadascú compleixi amb la seva consciència i els seus ideals com millor li sembli, però un diumenge dona per a molt i, com es diu a la Bíblia, hi ha un temps per a tot. 

Si hi ha temps per a la missa, el tortell i el vermut amb escopinyes, com si d’un diumenge com un altre es tractés, n’hi pot haver també per a un llibre, una exposició, un concert o una bona obra de teatre. Seria una adequada manera de reparar el desaire;  com entrar, amb la cultura agafada al braç, al ball al qual ningú sembla haver-la convidat.

Em disposo, doncs, a anar al teatre, demà diumenge a la tarda. Obro el diari i busco a la cartellera. Un calfred em recorre el cos. Els títols d’algunes obres (em limito als títols, no entro en els seus continguts) no semblen (¿o sí?) ser els més indicats per a una data com aquesta. Jutgin vostès mateixos: Un tret al cap, Un obús al cor, Ahora todo es noche, No quedará ninguno i La calavera de Connemara. 

No hi ha funció

Notícies relacionades

De vegades, Carme Balcells...

Turista, no lloguis aquí o et multaran

Convindran amb mi que no són els millors títols per a una jornada com la de l’1-O, precisament. Fujo del tremendisme i trobo, per fi, un títol que resulta atractiu: L’alegria. Me les prometo felices. Però, ¡oh,mala sort!, no hi ha funció aquest diumenge.

Conclouran amb mi que, en ocasions, les cartelleres les carrega el diable.