Mossos i vida quotidiana

 Estem en plena turbulència. Malgrat tot, fujo de la lectura tràgica de la situació. Passi el que passi, els catalans haurem de seguir convivint de la millor manera possible. Permeteu-me una mediocre pinzellada d’intranscendència quotidiana.

    Mosso (M): «Digui’m, senyora».

    Veïna (V): «Miri, senyor mosso, el veí del costat que posa la música molt forta i ja l’hi hem dit diverses vegades».

    .......

    Veí del costat (VC): «Digui’m, senyor mosso».    

    M.: «La veïna del costat, que diu que vostè posa la música molt alta».

    VC.: «La senyora del costat és insofrible i es queixa sense motiu, l’hi asseguro. El que no suporta és que posi música de Lluís Llach. Em mortifica perquè és una espanyolista insuportable».

    M.: «Bé, escolti Llach, però abaixi una mica el volum»

    .......

    V.: «Digui’m, senyor mosso».

    M.: «He parlat amb el veí i m’ha dit que intentarà no fer tant de soroll».

    V.: «¿I vostè se’l creu? No sap el que és escoltar cada dia el Viatge a Itaca quatre vegades. Miri, ho fa expressament per fastiguejar-me, perquè jo no soc indepe… I vostès, a veure si espavilen, que la fiscalia l’hi ha deixat claret a Trapero. Si no criden l’atenció al veí, és puto favoritisme, escolti».

    VC.: «T’estic sentint, i els Mossos estan per servir els d’aquí, els patriotes, els que donem la cara».

    V.: «¿Ho veu, senyor mosso? ¿Què li he dit? Una provocació. En lloc d’escoltar Alejandro Sanz o Sabina, com la gent normal, ell sempre que si Llach, que si la Dharma aquella…».    

    M.: «Bé, calma i tranquil·litat».

    VC.: «No, calma no… A veure si distingeixes una mica, tio. No podeu tractar els indepes igual que els botiflers». 

    M.: «Perdoni, però jo tracto a tothom igual».

    V.: «Doncs aquest és el problema, que ni chicha ni limoná. Vaja, que perquè soc federalista vostè em fa el buit».

    VC.: «Doncs mira, per primera vegada estic d’acord amb la meva veïna en alguna cosa. Que es decideixin els Mossos, perquè això de fer-se els nens macos s’ha acabat».

    M.: «Bé, escoltin, me’n vaig i s’arreglen vostès com vulguin».

    V.: «Això, marxi, que per a indecisos ja tenim la Colau i l’Iglesias».

    VC.: «¡Vaja amb els Mossos! No es pot quedar bé amb tothom».

    V.: «La pròxima vegada truquem a la Guàrdia Civil i fora embolics».

    VC.: «Molt millor, com a mínim sabrem a què atenir-nos».

    V.: «Bé, posa’t el Campanades que jo me’n vaig al súper».

Notícies relacionades

La Guàrdia Urbana requisa material del referèndum a Barcelona

La Fiscalia del TSJC cita Trapero per donar-li instruccions dirigides a impedir l'1-O

    VC.: «Porta’m dues bosses de patates».

    V.: «D’acord. Després te les porto i demà et denuncio».