Aranzadi contra Assange

Fa just una setmana que vam entrar a la dimensió desconeguda. Mai abans en democràcia una part de l’Estat s’havia revelat contra el tot. Mai des del 1978 una institució com la Generalitat havia desobeït sistemàticament les ­sentències judicials. Mai al Parlament s’havia violentat el reglament fins al límit de l’asfíxia de l’oposició. Tots aquests indicis anunciaven l’arribada de les set plagues d’Egipte. La setmana ha resultat moguda, però la vida ha seguit als carrers i a les places amb ­total normalitat. Sobretot amb molta més normalitat que en alguns racons de les xarxes socials i en la pàgines del 'Boletín Oficial del Estado'. Els comandos Assange a ­favor de l’independentisme i la brigada Aranzadi per perseguir la se­dició són els que porten el pes d’aquesta pugna política que es disputa a l’escenari judicial. Molt pujada de to en aquests escenaris ­virtuals i molt menys virulenta en la realitat dels carrers i de les places. Perquè ni els uns esperen guanyar la independència en aquest intent ni els altres confien a erradicar-la del mapa polític català. Els setges digitals o les querelles multitudinàries se centren en el grau d’aparença de normalitat que tingui el que passi el pròxim 1 d’octubre. Els de Puigdemont han promès que es votarà «com sempre» mentre que els de Rajoy s’han conjurat perquè es voti «com mai». I tots dos tenen els seus límits. El que es faci l’1-O no servirà de res si el món entén que s’ha fet de qualsevol manera, mentre que la defensa de l’Estat de dret pot convertir-se en un bumerang si proporciona una imatge d’aparença repressiva que tregui els independentistes del seu actual aïllament internacional. Al final, Puigdemont es pot quedar sol contra la llei i Rajoy sol amb la llei.

Tossuderia

El soroll dels uns i dels altres silencia moviments potencialment disruptius com la carta de Carles Puigdemont i Ada Colau dirigida al Rei i a Mariano Rajoy per demanar un referèndum pactat, l’anhel de més del 70% de la població catalana i de més del 30% dels espanyols. Tossuts al mateix temps que il·legals.