Majories i minories

Vivim uns dies d’intensa apel·lació als drets de les minories. És, sens dubte, un símptoma de maduresa. És lògic, perquè una de les coses que estan en joc és la manera d’establir quines idees i quins projectes són majoria i quins són minoritaris i que en qualsevol dels escenaris han de ser i hauran de ser respectats. Joan Coscubiela va posar aquest assumpte en l’epicentre del debat al Parlament. Molts no el van voler entendre, potser perquè implícitament li donaven la raó. I altres van voler apropiar-se’l, llàstima que només li aplaudissin la meitat del discurs.

Si volem entrar en aquest debat hem d’admetre que l’assumpte no admet gradacions i encara menys coartades. Vol dir que els drets de les minories no es respecten molt o poc. O es respecten o no es respecten, perquè el principal que s’ha de garantir és la igualtat d’oportunitats i la mateixa existència –política, social, cultural, no només física– dels que no formen part de la majoria. Una part del catalanisme s’ha reivindicat durant anys com a «minoria» a Espanya (Minoria Catalana es deia el grup de Pujol i Roca al Congrés). I molts dels greuges que li han donat força per traspassar el límit de la independència han sigut basant-se en el menyspreu d’una part del sistema espanyol envers les minories, també les nacionals. Per això es queixa i amb raó Coscubiela que en el primer acte de plena sobirania que pretén fer Catalunya no s’hagi sigut extremadament caut en aquest punt. Com tampoc s’entén que els que s’omplen la boca un dia sí i l’altre també reivindicant-se com a representants de la majoria social apel·lin a la seva condició de minoria mentre presumeixen que l’Estat en què les seves idees són majoritàries els traurà de la dificultat.

Notícies relacionades

Gaza crispa els campus dels EUA

El fang i nosaltres, els periodistes

No s’hi valen coartades

Les majories en democràcia s’estableixen a les urnes. I els que les administren han de protegir les minories. Això significa no guanyar pírricament una votació al Tribunal Constitucional recusant un magistrat i bloquejant la substitució d’una vacant o saltant-se el reglament d’un Parlament. I una cosa no pot ser coartada de l’altra.