Balances fiscals per a la independència

Les noves balances fiscals de Cristóbal Montoro s'han publicat la setmana de més tensió institucional entre l'Estat i Catalunya en tota la història de la democràcia

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp39879959 madrid 32 08 2017 economia comparecencia del ministro de hac170831122733

zentauroepp39879959 madrid 32 08 2017 economia comparecencia del ministro de hac170831122733 / DAVID CASTRO

Les noves balances fiscals de Cristóbal Montoro s’han publicat la setmana de més tensió institucional entre l’Estat i Catalunya en tota la història de la democràcia. El clima de crispació ha fet que aquesta vegada es destaqués des de fora de Catalunya, molt més que en altres ocasions, el saldo fiscal negatiu de Madrid, amb 19.205 milions (gairebé el 9% del seu PIB), davant el de Catalunya, que ocupa la segona posició de l’estadística amb 9.892 milions. ¿De què es queixen els catalans si els madrilenys són molt més solidaris?, es preguntaven els analistes polítics en tertúlies just l’endemà que el Parlament aprovés la llei del referèndum i iniciés el tràmit de la llei de desconnexió amb l’Estat.

    

Segons l’estadística, Madrid és la comunitat en què els seus ciutadans paguen més tributs que la despesa pública retornada. Els autors de l’estudi, encapçalats pel director de Fedea, Ángel de la Fuente, han corregit l’efecte capital de Madrid al territorialitzar ingressos repartint per terços la imputació de l’impost de societats (treballadors, consumidors i accionistes).

    

Però ja des de fa anys els tècnics d’Hisenda, agrupats en l’organització Gestha (gens sospitosos d’alimentar l’independentisme) han denunciat de forma reiterada que es tracta d’una correcció parcial que no pot eliminar la potència de l’efecte capitalitat.

    

¿On estan els ministeris? ¿I les seus de Repsol o Telefónica i altres colossos de l’Ibex 35? ¿I les grans fortunes? ¿I la capacitat de consum més elevada? A Madrid. És una variable  prou important per considerar que el dèficit atribuït a Madrid està ­inflat.

Notícies relacionades

    

És a la capital on hi ha les grans seus en què hi ha els directius amb els salaris més alts. Al seu torn, la comunitat concentra el nombre més elevat de rics que, al seu torn, inverteixen part dels seus recursos en accions de l’Ibex 35, operant com un carrusel que a la llarga genera més ingressos per a la capital. A Gestha insisteixen que a Madrid se li imputen molts més ingressos que a la resta de comunitats per ser la capital de l’Estat. Per al que sí que serveixen aquestes estadístiques d’Hisenda és per veure les tendències. Madrid, Catalunya, València (1.735 milions) i Balears (1.516 milions) contribueixen per sobre del que reben i les altres 13 autonomies reben més del que paguen (entre elles, Navarra). El meló del finançament autonòmic per veure fins a quin punt unes estan molt sobrefinançades i altres, com denuncia Catalunya, ofegades, no s’ha volgut obrir. Això ha donat ales tant a la creença que Espanya ens roba com a la que els catalans són uns insolidaris. D’aquelles causes, aquestes conseqüències. Que ningú se n’oblidi.