La pau és possible

Una vegada tancats els diaris, apagades les ràdios i les televisions i desconnectat el mòbil i els seus tuits, podem tornar a la vida. Pels carrers passeja gent que, tot i que encorbats per la gepa mediàtica, miren aparadors, mengen gelats, reparteixen octavilles que anuncien restaurants i fins i tot s’agafen la mà. Alguns somriuen, perquè saben que el paradís és a la cantonada, altres se’n riuen d’ells, però la majoria, tristíssims, desitgem ardentment que aquest malson i totes les seves sobreactuacions, mesquineses i mentides remetin d’una vegada i (re)conquistem el regne de l’entesa i la raó.

Peter Handke va escriure que una cartutxera de revòlver no és veritat, així com tampoc no ho són les imatges que parlen i gesticulen des de la pantalla del televisor. Si el famós marcianet tornés a la Terra i es barregés amb nosaltres, no donaria crèdit als titulars prebèl·lics que conviuen amb una pau al carrer gairebé islandesa. És com si els nostres líders s’haguessin tancat en una 'escape-room' i fes anys que estiguessin torturant la nostra tranquil·litat perquè, tontos, no troben la clau de sortida.

La marmota, el nostre animal de companyia

No, un comunicat de la CIA no és una perfumada carta d’amor, ni muntar un exèrcit hauria de ser un sobtat capritx nascut de l’orgull d’un èxit policial. ¿Anunciarà ben aviat el president, captiu en la seva pròpia espiral, que Catalunya ha de comptar sí o sí amb bomba atòmica i lideratge en la carrera espacial? No, un míssil sobrevolant el Japó no és una estrella fugaç d’una nit d’agost ni 16 morts i 8 abatuts una xifra per clavar medalles en cap pitrera, ni fabricar nous herois, ni dir tres vegades 'no' quan era 'sí'.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Ens espera una tardor sense violins en què veurem els nostres representants aplicar mil claus de judo a la lògica per poder encunyar titulars que enardeixin, com un himne, la seva parròquia; titulars que seran al seu torn noquejats per la part contrària amb arguments de quarta mà que no van aconseguir res anteriorment. El nostre animal de companyia és la marmota. Cap humà és capaç de ser-ho i posar ordre entre iguals. La llei és un animal rebentat sota un moble. La cultura fa temps que es va allunyar de nosaltres. 

Camins en el no-res

Però una vegada tancats els diaris, apagades les ràdios i les televisions i desconnectat el mòbil i els seus tuits, la fruita segueix creixent a les branques, els llibres a les biblioteques i els jocs als parcs infantils. Retorno a Handke: «En la història humana no hi ha consol. Els crits de terror continuaran. L’única pregària és la gratitud. Escolteu la música de les caravanes. Inventeu camins en el no-res. Deixeu que explotin els colors. El cel és gran. El poble és gran. La pau és possible».