Editorial
El cas de l'avís belga sobre l'imam Satty
L'exemplar transparència dels Mossos després del 17-A ha d'estendre's a l'alerta rebuda a principis del 2016
Les investigacions periodístiques que afloren sobre l’ordit de l’atemptat consumat de Barcelona i el frustrat de Cambrils revelen zones d’ombra en les quals s’ha de projectar com més aviat millor la llum de la transparència. Una societat democràtica i madura com la catalana –i l’espanyola per extensió– té dret a saber tota la veritat sobre l’enorme tragèdia del 17 d’agost, amb les lògiques excepcions del que ha de continuar sota reserva per garantir precisament la seguretat ciutadana. I una de les dades rellevants noves és que els Mossos van ser alertats el gener del 2016 de les aventures a Vilvoorde (Bèlgica) d’Abdelbaky Es Satty, imam de Ripoll i pedra angular de la vesànica operació gihadista.
Encara que a títol personal i informal, un responsable de la unitat d’intel·ligència de la policia catalana va rebre fa un any i mig un correu d’un agent de la localitat belga demanant informació de Satty i avisant que estava planejant tornar a Barcelona. ¿Va negligir el destinatari del correu el que podia ser un fil que conduís a un cabdell? Segons l’avui conseller d’Interior, Joaquim Forn, no. Però les explicacions han de ser més clares i contundents, perquè no hi pot haver dubtes sobre un punt que avui sembla que podria haver sigut determinant per detectar i neutralitzar les maquinacions de l’imam. La claredat ha d’obrir-se pas per eliminar suspicàcies, sobretot perquè aquesta possible disfunció s’uneix a dues dades clau, el coneixement directe de les quals sí que escapava als Mossos: el 2006 Satty va sortir esmentat en un sumari sobre activitats radicals, i el 2010 va ingressar a la presó de Castelló per complir quatre anys per tràfic de drogues. La transparència informativa que Interior i els Mossos han practicat sobre els fets del 17-A, i que els ha valgut justos i generalitzats elogis, s’ha d’estendre sens dubte a l’assumpte de l’e-mail belga.
I amb la mateixa fermesa cal insistir en la necessitat que els cossos policials –o, més ben dit, els seus responsables polítics– actuïn coordinadament i sense corporativismes. En general, els agents rasos dels Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil tenen bona relació professional, i això ha de ser també així en tots els nivells jeràrquics. El contrari només perjudica el bé superior que és l’eficàcia de la protecció de la seguretat dels ciutadans.
Musulmans Bèlgica Editorials El Periódico Mossos d'Esquadra Forces de seguretat Terrorisme Atemptat a Barcelona 17-A