Trump va creuar la ratlla vermella

No és el Russiagate el que expulsarà Donald Trump de la Casa Blanca, sinó la seva insultant incapacitat per comprendre la realitat i el que significa ser president dels Estats Units. En les més de cinc mil hores que fa que és al càrrec no ha tingut ni un sol minut presidencial, d’home d’Estat. Es comporta com si encara fos a The Apprentice, el xou televisiu en què va construir el seu mite d’empresari d’èxit, i sobre el qual va edificar el personatge polític.

Es comporta de manera tan apresidencial perquè viu en una bombolla de telerealitat el símbol de la qual és la Trump Tower de la Cinquena Avinguda, un espai físic (daurat) en el qual tothom li ret homenatge perquè tothom és empleat seu. El problema està en el món exterior, ple de «gent dolenta» i de «notícies falses» que es mouen de manera autònoma al seu ego.

La seqüència de les seves tres reaccions als greus incidents racistes a Charlottesville, amb un mort i desenes de ferits, l’inhabiliten per al càrrec. La primera va ser d’equidistància. Al parlar de violència «des de molts llocs» equiparava una marxa supremacista amb gent del Ku Klux Klan, banderes nazis, parafernàlia militar i exhibició d’armes de foc amb manifestants que protestaven contra aquesta ostentació de valors feixistes. En la segona se’n va desdir una mica al culpar-ne els supremacistes. Va ser una reacció imposada per la pressió mediàtica.

La tercera va ser un retorn a la primera, però aquest cop sense careta. Va carregar sobretot contra la violència de «l’esquerra alternativa» i va arribar a dir que estava segur que «hi havia bona gent a les dues bandes». Aquest és el Trump real, l’incapaç d’anticipar l’impacte global de les seves paraules.

En un segon va creuar una línia vermella que pot ser la que accioni la seva caiguda. Ha perdut el suport del Departament d’Assumptes dels Veterans i ha rebut crítiques de comandaments militars, com el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el general Mark Milley, que va mostrar el seu rebuig a tota forma de racisme, extremisme i odi contrari «als nostres valors i tot el que defensem des del 1775». S’ha barallat amb els empresaris. Va contraprogramar el degoteig de dimissions al consell assessor per a la indústria amb la dissolució del grup en un tuit. Els expresidents Bush, pare i fill, es van mostrar de manera inequívoca en contra dels supremacistes.

Lluita contra Hitler

Lluita contra HitlerÉs fàcil d’entendre: els Estats Units van perdre 419.400 soldats a la segona guerra mundial lluitant contra Adolf Hitler i un Japó filonazi. No hi pot haver «gent bona» en les ideologies de l’odi que han causat, i causen, milions de morts.

Davant de les crítiques a Trump hi ha els aplaudiments tuiters dels nazis nord-americans i dels líders del KKK, que no necessiten amagar-se sota caputxes perquè tenen un president que els comprèn. Són els que volen una Amèrica gran, els que proclamen «Amèrica primer». El que volen de veritat és una Amèrica blanca sense additius culturals ni ètnics.

La pista russa segueix el seu curs. El fiscal especial Robert Mueller avança en la seva investigació com si fos una partida d’escacs. El seu primer objectiu són peons. Els té a l’abast, entre aquests hi ha el fill gran del president, Donald Trump jr, i el marit de la seva filla Ivanka, Jared Kushner. Després cauran els alfils i els cavalls, i la reina abans de l’escac i mat.

La via és similar a la del Watergate, que va fer caure Richard Nixon. Exigeix paciència i investigació. El novembre del 2018 se celebraran eleccions legislatives. Es renova la totalitat de la Cambra de Representants i un terç del Senat. Els republicans tenen el control de tots dos. Però als Estats Units la política no funciona com a Espanya, on els diputats es mouen a cop de corneta. Allà hi ha molts matisos. El vot, sobretot al Senat, és a la persona, a la seva eficàcia per defensar els interessos dels seus conciutadans. Un control republicà del Congrés no garanteix el suport a un president republicà. Va passar amb l’Obamacare.

Notícies relacionades

Trump aparta de la Casa Blanca a l'ultranacionalista Bannon

Reforma de l’administració

Amb aquests comicis a l’horitzó es pot dir que no hi haurà destitució abans d’aquestes eleccions. Em refereixo a la via Mueller.

El que ha passat a Virgínia i la reacció de Trump esperonen un altre procés de destitució paral·lel a la pista russa: per incapacitat, sigui laboral o mental. Carl Berstein, un dels periodistes del Watergate, afirma que molts congressistes republicans diuen en privat que no ha de continuar al capdavant del que Berstein en diu «una presidència maligna». Que passin de l’enuig privat a l’acció política dependrà d’un únic factor: que els seus càrrecs estiguin en perill. I hi comencen a estar segons indiquen algunes enquestes. El tictac està en marxa.