Trump aparta de la Casa Blanca a l'ultranacionalista Bannon

l Lenin de la Casa Blanca o «el gran manipulador», com el va batejar la revista Time, acaba de convertir-se en l’última víctima de l’Administració de Donald Trump, un Govern en perpètua remodelació. El president dels EUA ha decidit prescindir de Steve Bannon, l’home que el va ajudar a guanyar les eleccions amb un missatge dirigit a les masses de desheretats de la globalització, el mateix a qui més tard va situar com a estrateg en cap del seu Govern. La Casa Blanca en va confirmar ahir el cessament, efectiu avui, una notícia que feia setmanes que es gestava davant la llarga llista d’enemics que l’antic executiu de Wall Street, director de Breitbart i ideòleg populista s’havia guanyat a l’Administració.

La notícia la va avançar The New York Times, després que Trump comuniqués a dues persones del seu entorn proper que havia decidit desfer-se de Bannon. Les relacions entre tots dos s’havien deteriorat per la tendència de l’ultranacionalista a actuar com un vers lliure, portant la contrària al seu cap en assumptes com el contenciós de Corea del Nord o denunciant públicament les maniobres d’altres membres del cercle més pròxim al president. 

LLUITES INTESTINES / Dimarts, Trump havia sortit en defensa de Bannon a l’afirmar després dels violents incidents de Charlottesville (Virginia), protagonitzats per la mateixa extrema dreta que va emparar des de les pàgines de Breitbart, que «no és un racista» i que és el seu «amic». Però alhora va deixar el seu futur en l’aire. «Ja veurem què passa amb Bannon», va dir en aquella roda de premsa surrealista.

La seva defenestració és part de la remodelació empresa pel nou cap de gabinet del president, John

Kelly, el general que va reemplaçar fa tres setmanes Reince Priebus amb la intenció de posar ordre en una Administració en crisi permanent, tant per les filtracions internes a la premsa com per les lluites de poder intestines entre els diversos cercles de poder que envolten Trump. Bannon s’havia enfrontat als globalistes de la Casa Blanca, els més pròxims a l’establishment, com el conseller econòmic, Gary Cohn, el gendríssim, Jared Kushner, o l’assessor de seguretat nacional, H. R. McMaster.

Alguns mitjans publiquen que Bannon va presentar la dimissió el 7 d’agost, però Trump va posposar la decisió davant l’enèsima crisi que trucava a les seves portes, aquest cop per la seva molt criticada resposta als violents enfrontaments entre grups racistes i contramanifestants a Charlottesville. No fa gaire, Kelly va maniobrar per desfer-se d’Anthony Scaramucci, el xulesc director de comunicacions que Trump havia escollit 10 dies abans per intentar rellançar la seva desorientada presidència.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

És difícil entendre el meteòric ascens polític de l’antic presentador de televisió i empresari novaiorquès sense Bannon. Des que es va sumar a la seva campanya fa un a mica més d’un any, Bannon va propulsar els impulsos nacionalistes de Trump, el seu rebuig al multiculturalisme o el desdeny per les elits, la globalització i la cooperació internacional. Les moltes fòbies de l’actual president –als musulmans, els mexicans, les dones o les institucions globals-- ja eren a les pàgines electròniques de Breitbart. Però Bannon també el va ajudar a entendre que hi havia un camí per guanyar les eleccions explotant les pors i les esperances de la classe treballadora blanca i els sectors més reaccionaris del Partit Republicà sense necessitat de moderar el seu missatge.

FIGURA CENTRAL / No és clar què pretén fer ara Bannon, però pocs dubten que aspira a seguir sent una figura central en el debat polític. El portal de notícies Axios publica que podria tornar a Breitbart. Una de les seves fonts sosté que prepara un assalt «termonuclear» contra els «globalistes» al Govern de Trump. Gent com Cohen, expresident de Goldman Sachs, a qui va denunciar en una entrevista, en què també es queixava del lobby que Goldman exerceix a l’Administració. En aquella conversa, va contradir l’agressiva retòrica de Trump contra Corea del Nord. «No hi ha una solució militar, ens tenen agafats», va assegurar.