19 febr 2020

Anar al contingut

EN PRIMERA PERSONA

Palestinian flags fly as U.S. Jewish musician Matisyahu performs on stage during the Rototom Sunsplash festival in Benicassim, August 23, 2015. The Spanish reggae festival, bowing to an international outcry, on Wednesday reversed its decision to cancel an invitation to Matisyahu because he had failed to spell out his views on Palestinian statehood. The festival had asked the musician, who fuses reggae, hip-hop and rock with Jewish influences, to make a public statement about his views on Palestinians’ right to their own state and withdrew the invitation when he did not respond. The letters on the banner and placards read Peace for Palestine. REUTERS/Heino Kalis

HEINO KALIS (REUTERS)

Fauna festivalera

Begoña González

Festa, música, alcohol i amics... Fins aquí la part fàcil, perquè sobreviure una setmana gairebé sense dormir ni menjar no és gens senzill

    Electrònica, rock, indie, metal... N’hi ha per a tots els gustos, i hi ha cabuda per a tothom. «Cada boig amb el seu tema», com s’acostuma a dir, i és que, després d’haver compaginat dues feines durant mesos o d’haver acabat la carrera, segur que molts (com jo mateixa) s’han escarrassat per poder estalviar els quatre cèntims que queden nets a final de mes per aconseguir una entrada per a qualsevol de les cites de l’estiu. 
    

Ahir per fi va arribar per a mi aquest esperat, però agredolç, moment amb què havia estat fantasiejant tot l’any. Soc fan de la música reggae (un gènere musical que va molt més enllà de Bob Marley, per cert, i que per disfrutar-lo no és necessari portar rastes ni fumar porros, en contra del que pensen molts) i cada any disfruto de la meva setmana de desconnexió total al Rototom, però siguem sincers: no és tot xauxa. En qualsevol festival res és tan idíl·lic com ho pinten els anuncis de cervesa de principis d’estiu: els festivals són un món, i els càmpings d’aquests, una selva.
    

Al contrari del que sembla, i després d’uns quants anys d’experiència, puc afirmar que la vida del festivaler és dura, i el que digui el contrari no sap de què parla. Festa, música, alcohol i amics. Fins aquí la part fàcil, però després cada matinada apareixen els entrebancs. Busca la teva tenda, posa’t a dins, suporta la calor i la resta dels borratxos que intenten fer el mateix que tu amb les seves diferents manies i capritxos… Sobreviure a una setmana de festa gairebé sense dormir ni menjar en condicions decents no és gens senzill. 
    

Molts diran: «Però si ets en un càmping, ¿quins problemes hi pot haver?». Company, benvingut a la ciutat sense llei. Si la convivència per si mateix és difícil, als festivals es converteix en un repte encara més dur, i és que és complicat no començar a cridar improperis quan, després de donar-ho tot a la nit i aconseguir estabilitzar el moviment del sostre traient la cama del matalàs, aconsegueixes relaxar-te i arriba un il·luminat fent xivarri o tocant la guitarra. Un, dos, tres… Caldrà comptar fins a 10. Quin remei, encara queden dies de festival i res ni ningú te’ls arruïnarà.

La paciència, una aliada

Les nits i els veïns no són l’única cosa complicada. Ni tan sols recorreré al tema dels banys, que valdria per a un article per si mateix, sinó als teus propis companys, que a vegades poden ser del pitjor, perquè en cap grup falta el col·lega que s’escaqueja de fer el dinar o rentar plats o el que ronca com un os bru cada vegada que dorm com una soca a la tenda. En fi, al final ja saps amb qui vas i la paciència sol convertir-se en el millor dels teus aliats. Si no fos per això, a veure qui aguanta de bon humor i amb ressaca durant una setmana… Càrrega que plau no pesa, però la nota l’esquena.
    

Al final el més important és activar el mode zen i disfrutar, que és l’única cosa que importa. Passar-s’ho bé, desconnectar i que t’entri per una orella i et surti per l’altra qualsevol cosa que et pugui molestar. I és que, després d’estalviar durant mesos i planxar moltes rentadores, segurament hauràs aconseguit comprar l’entrada i aconseguir el permís dels teus pares per agafar el cotxe, i saps que no hi ha res que pugui esguerrar aquest moment que has estat esperant des que es va acabar l’estiu passat. Jo ho tinc clar: platja, festa, amics i bona música. ¿Què més es pot demanar?