Els beneficis dels bancs, segons Bárcenas

Luis Bárcenas, extresorer del PP, ara jutjat a l’Audiència Nacional pel cas Gürtel, pel qual Mariano Rajoy ha declarat com a testimoni, va encunyar el terme de «comptabilitat extracomptable», per definir els comptes que ell portava del partit.  Bárcenas, no obstant, no ha inventat res, tret de la possible troballa semàntica. La comptabilitat, aplicada a les empreses, bancs i partits polítics, no és una ciència exacta, sinó una disciplina més interpretable que les declaracions de Mario Draghi o de qualsevol polític.

La presentació dels resultats dels cinc grans bancs espanyols –Santander, BBVA, Caixabank, Bankia i Sabadell– del primer semestre del 2017 són l’altra demostració que la comptabilitat –en aquest cas financera– és, sobretot, opinable, si no imaginativa, cosa que no impedeix que sigui real. Això afirmen els auditors, que consideren que aquests comptes representen fidelment la realitat de les entitats.

Nonés hi ha un problema, i és que de vegades els auditors no l’encerten o no són prou explícits i aleshores arriba la tragèdia. És el que va passar amb Bankia, abans del seu rescat, i el que va tenir lloc al mes de juny amb el Banco Popular, presidit per Emilio Saracho, quan «en hores vint-i-quatre», com una comèdia de Lope de Vega, va perdre tot el valor, com si tot fos «extracomptable».

Els cinc grans espanyols han guanyat 7.966 milions en el primer semestre del 2017, el 21,2% més que el mateix període de l’any anterior. Els beneficis a Espanya –cal descomptar l’activitat internacional dels bancs que presideixen Ana Botín i Francisco González– van ser de 2.856 milions, el 17,6% més els sis primers mesos del 2016. Bones dades i bones notícies, perquè és important que els bancs guanyin, encara que per als menys informats sigui impopular i munició per a demagogs.

Comissions

Els resultats dels bancs a Espanya, tot i que bons, tenen lletra menuda. No és «extracomptable», però d’haver-n’hi, n’hi ha. Per exemple, el negoci típic bancari, el marge d’interessos, segueix sense agafar impuls, menys per a CaixaBank, que aconsegueix que creixin el 15,1%. En tots els altres casos cau, des de l’11,4% de Bankia fins al 0,3% del Sabadell.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Les comissions, no obstant, van vent en popa, pugen el 14% per al conjunt dels cinc grans, arriben als 4.062 milions i són la clau dels beneficis. Finalment, el Santander, tal com va explicar el seu conseller delegat José Antonio Álvarez, ha tornat a fer els comptes del Banco Popular, després de quedar-se’l després del seu col·lapse, i li surten unes pèrdues de 12.000 milions que, sens dubte, són reals, però que alimenten els dubtes sobre la verdadera situació d’aquesta entitat abans de la intervenció.

Sembla un exemple paradigmàtic de comptabilitat extracomptable i algun dia algú –com en el cas de Bárcenas– ho haurà d’explicar. Els bancs, per fortuna, van millor, però tenen feina pendent, mentre dels Estats Units arriben rumors de la reaparició de productes subprime, ara per finançar cotxes. Alerta. Bárcenas no va inventar res.