Preguntar per tot, escoltar a tothom

Desconec si a manera de consell o d'advertència, una de les cares més visibles del Govern d'Artur Mas em va comentar a finals del 2011: «Segueixo el que feu amb la secció 'Entre tots'. Et dic una cosa: us esteu equivocant al donar tant protagonisme als lectors. Això només condueix a la demagògia i al populisme». Era comprensible: estava fent efecte a la Generalitat la sistemàtica aparició al diari de les queixes dels nostres lectors per les retallades socials que CiU executava de la mà del PP. Però també convé tenir present la cronologia: només faltava un any perquè el president i aquest mateix conseller hissessin ufanosos la bandera del referèndum d'independència, reivindicant la necessitat de «donar la veu al poble». 

Com és evident, vam fer cas omís d'aquella interessada recomanació. Avui la comunitat d''Entre tots' suma més de 15.000 lectors d'EL PERIÓDICO que assíduament ens transmeten les seves inquietuds i responen a les nostres crides a la participació. La web i les pàgines del diari els han valgut de plataforma per manifestar els seus punts de vista sobre l'actualitat, per denunciar les injustícies que segons el seu parer cometen els poders públics i privats, per relatar-nos les seves vivències i anhels. Dels seus testimonis i aportacions han sorgit apostes informatives, debats presencials i trobades cara a cara amb nombrosos polítics. Són el termòmetre que ens indica l'estat d'ànim dels nostres lectors i ens ajuda a conformar la línia editorial del diari.

L'independentisme ha situat la ciutadania en una inquietant disjuntiva al presentar com a efectiu i vinculant un referèndum il·legal i unilateral, i al comminar-la a escollir entre la democràcia i un Estat espanyol titllat de «tirànic». L'1-O polaritza la societat fins a extrems alarmants, però en canvi no ha aconseguit esborrar la pluralitat que caracteritza els catalans. Centenars de lectors ens han escrit per compartir els seus dubtes i conviccions sobre aquesta cita, reflexions que demostren que la Catalunya binària amb què alguns fantasiegen només existeix en la seva imaginació.

PRENDRE EL POLS DE VERITAT

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

No tots els independentistes estan convençuts que Catalunya pugui separar-se d'Espanya sense consens intern i violentant l'Estat de dret. Altres votaran l'1-O sabedors que, digui el que digui la propaganda, la convocatòria no els acostarà a la seva anhelada República catalana. Hi ha detractors de la secessió inclinats a votar 'no' i molts altres que no volen ser còmplices d'un nou simulacre de consulta com el 9-N.  Però hi ha una cosa que els uneix: tots ells se senten demòcrates, al marge del que pensin sobre el procés sobiranista.

Potser el problema és que el Govern s'ha entestat a preguntar als catalans només sobre el que li convé, no sobre el que a ells els interessa. Quan, per de veritat prendre el pols als ciutadans, s'ha d'estar disposat a preguntar per tot. I a escoltar a tothom.