Termòmetre emocional

Hauria costat molt poc enviar un requeriment judicial per demanar la informació però es veu que estem en fase de temptativa i càlcul de l’impacte emocional de les decisions que afecten els símbols. És igual que Gordó hagués deixat fa anys de tenir càrrec i despatx a la plaça de Sant Jaume.

    

Fins allà on arriba una modesta capacitat cartesiana de raonament, quan el jutge envia sense previ avís un cos policial a emparar-se de possibles proves d’un delicte, és perquè tem que, si les sol·licita, siguin ocultades o destruïdes. Per això, per evitar obstruccions, la policia irromp, ordena que ningú toqui res i escorcolla, al domicili del ciutadà Jordi Pujol o a la seu de la Federació Espanyola de Futbol. És així i així ha de ser.

  

 Però per demanar l’agenda d’un exsecretari del Govern no calia fer el numerat d’enviar la policia. Si policia hagués calgut, els Mossos també estan a les ordres dels jutges (i en cas contrari, que es demostri). Posats a passar dels Mossos pel que simbolitzen i triar la Guàrdia Civil, també i precisament pel que simbolitza, no calia que hi anessin de paisà. I un cop decidit que no portessin uniforme, tampoc calia que es tapessin el rostre. Al món civilitzat, la policia només es tapa la cara quan tem represàlies per part dels delinqüents, presumptes o no presumptes. Per demanar papers a l’Administració pública o al Parlament, s’hi pot anar, s’hi hauria d’anar amb la cara ben alta.

  

 Si la posada en escena, a la recerca d’informació simultània en llocs tan sensibles com el Parlament i el Palau de la Generalitat, no es pot atribuir més que a un càlcul i un desig de mesurar l’impacte de les imatges en el termòmetre de la tensió, la immediata reacció del conseller Turull no té menys transcendència en l’evolució d’aquest indicador. Com que no estava avisat, va actuar de manera més instintiva que meditada, però va estar en el punt just del que convé a l’independentisme en aquest precís moment. Ni es va quedar curt ni es va passar de rosca. Va col·laborar sense la més mínima ombra de resistència, va denunciar humiliació en les intencions dels aparells de l’Estat i va proporcionar a la massa so-

cial que s’enardeix per plantar cara un gest que suggereix disposició futura, no pas present, a la desobediència: la policia espanyola s’espera a l’entrada.

  

 D’episodis semblants, destinats a prendre el pols de les reaccions del contrari, a augmentar la temperatura emocional i induir-lo a un error que podria ser fatal, en viurem més dels desitjats. Els púgils també es provoquen i s’estudien abans que soni el gong, tot i que no sabem ni si el gong sonarà abans de l’1-0. 

Notícies relacionades

El jutge busca proves contra Gordó pel 'cas 3%'

Plorar de pena

    

Com que la ingenuïtat i la innocència són les primeres víctimes de qualsevol confrontació, tot és de part. Tot és torna política o es contamina de procés. Per tant, més val no fiar-se de res ni de ningú que pretengui equanimitat o equidistància. No hi ha tuit ni titular, ni declaracions ni anàlisis, ni dades ni sondejos en altres circumstàncies neutrals o objectius, que puguin ser llegits fora de la campanya de l’1-0. Ni aquest article, és clar.