L'economia col·laborativa no col·labora

Uber, Cabify, Airbnb, Amazon, Deliveroo o Glovo són algunes de les noves empreses lligades a la digitalització i a l’economia col·laborativa. Un sector emergent, que, rere l’aura democratitzadora que projecta internet, amaga una realitat complexa que desafia el sistema laboral modern.

Són empreses de repartiment sense repartidors, de venda sense botigues, de transport sense automòbils i d’hotels sense habitacions. Focalitzen el seu negoci a erigir-se en la plataforma que connecta l’oferta amb la demanda i a cobrar una comissió per fer-ho. El problema que estan presentant aquests negocis disruptius és que se situen en els llimbs reguladors i les seves seus, sovint a l’estranger, disloquen una fiscalitat a la qual no han de respondre. Operen en mercats, però no tributen en les seves economies. Al mateix temps, aquests serveis competeixen amb les tradicionals estructures empresarials que sí que rendeixen comptes al fisc. El que hi ha de fons és una discussió sobre la competència injusta en el marc de les regulacions. És per això que el sector del taxi va protagonitzar aturades per denunciar el seu competidor Uber, passa el mateix amb els riders de Deliberoo, en vaga per la seva precària situació, i és esperable que s’hi sumin altres col·lectius.

La situació posa en risc la societat del benestar tal com la coneixem. Un sistema que neix de la primera revolució industrial. A començament del segle XIX, l’abandonament de l’estructura agrària i la incorporació del món rural a les fàbriques va canviar la relació de poders i va atorgar als ocupadors poder i estatus. Era la nova burgesia, que oferia sous que només ells determinaven. Llavors van néixer els sindicats i les reivindicacions obreres que van aconseguir la jornada laboral de vuit hores, el descans dominical i la prohibició d’ocupar nens. A finals del segle XIX i principis del XX, una segona onada de protestes va propiciar el sistema de benestar. Es van aconseguir èxits com l’assegurança de malaltia (embrió de la Seguretat Social); la pensió de jubilació, que va començar a l’Alemanya de Bismarck, i la introducció de l’assegurança d’atur.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Aquest sistema es basa en el principi de l’establiment de la relació entre els treballadors i l’empresa per un vincle contractual i la regulació del treball. Aquest es regula perquè no pot respondre només a un criteri d’oferta i demanda, ja que el producte són persones.

Bases del treball assalariat

Malgrat això, la nova economia col·laborativa trenca aquest principi i es basa exclusivament a unir oferta amb demanda. Aquestes noves plataformes lligades al digital, i que es presenten sota un embolcall beneficiós, destrueixen els dos fonaments del treball assalariat i fan que una part del treball torni a la situació prèvia al moviment obrer i sindical. El cert és que aquestes plataformes també demostren que els sistemes que pensen sobre les oportunitats que ofereix la tecnologia digital són més efectius. El repte és majúscul, aprofitar aquestes oportunitats sense violar els drets laborals.