Un Grec grec
En un Grec renovat i radical que mira aquest any a Grècia, al món clàssic i al lament contemporani, se'ns acumulen el plaer i la reflexió
fcasals39121770 barcelona 30 06 2017 icult programa triple de dresden fra170701170041
Surto de veure la magnífica inauguració del Grec a càrrec de la Dresden Frankfurt Dance Company i es reprodueix el debat que sempre tinc amb un amic. ¿Què hi busquem, en el moviment? ¿Quina lectura hem de fer de les evolucions del cos, d’aquesta conquesta de l’espai buit a través de les conjuncions dels ballarins o de la barreja de subtilesa i tensió que surt de les sabatilles de puntes? ¿Se’ns explica una història o estem només sotmesos a la fascinació dels arabescos, de les mans entortolligades, de la unànime complaença en el ritme?
La dansa, més enllà del registre dramàtic, ens alimenta d’imatges. Aconsegueix el miracle de fixar en l’imaginari una evanescència que ho és per definició. El teatre pot oferir paraules que, si més no, tenen la virtut de romandre en la memòria. Copsar els cossos que ballen, i xoquen i s’aparellen i s’evaporen, retenir el moviment com si fos textual i matèric, és un prodigi que només el ballet aconsegueix.
Notícies relacionades
En un Grec renovat i radical que mira enguany a Grècia, al món clàssic i al lament contemporani, se’ns acumulen el gaudi i, també, la reflexió. L’espectacle neix per a l’admiració però també per al pensament. 'The great tamer', de Dimitris Papaioannou, és una excursió fascinant a través de la vida i la mort, de la tomba i el naixement, de les arrels i la fulla que, fràgil, es belluga en un espai tràgic i s’obstina a volar. També és des dels cossos que contemplem el món.
