IDEES
'La Marsellesa' a Wimbledon
zentauroepp39039949 refile adding missing words revellers cheer as britain s170705113222 /
Un cant que arrossega fins a arribar als palpitants i elàstics compassos de desafiament. Que no estava pensat per a oients que en disfrutessin còmodament i indiferentment asseguts, sinó per als que fossin els seus còmplices. No per a una soprano sense acompanyament, sinó per als milers de goles de tota una massa.
Podríem estar parlant de 'La Marsellesa'. I, de fet, aquest primer paràgraf està confeccionat amb frases que Stefan Zweig va dedicar a l’himne. Però, en realitat, avui es podrien aplicar a 'Seven Nation Army', de The White Stripes. Una melodia vetusta que tant van utilitzar els italians al Mundial del 2006 com els egipcis durant la primavera àrab. Que hagi sonat tant en estadis esportius i bars bulliciosos és degut a la facilitat amb què admet qualsevol missatge de sis a vuit síl·labes. Som davant d’una espècie d’esperanto musical mnemotècnic. Provin, si no, de taral·lejar amb aquesta melodia sintagmes tan allunyats com «multa a la biblioteca», «trinxat de la Cerdanya», «la Marta Ferrussola», «la mare superiora», «quant pagues d’autònoms», «cosí d’Albert Rivera», «procés sobiranista», «Hisenda som tots» o «estic molt avorrit».
Que els assistents al festival musical de Glastonbury la coregessin durant el discurs que va oferir el líder laborista (cito: «Oh, Jeremy Corbyn») ha tingut dues conseqüències: la plataforma Deezer ha publicat que les seves escoltes han augmentat un 16,893% i Wimbledon l’ha vetat a les seves grades. Això segon, en un torneig en què els costums (i els privilegis) es preserven com insectes en una bola d’ambre, no és estrany.
Notícies relacionades
Taral·lejar-la sense nomenar Corbyn podria ser una estratègia per als perillosos socialdemòcrates britànics que es colin al The All England Lawn Tennis and Croquet Club. Si 'La Marselles'a va esclatar en una tasca quan la va cantar una mica begut un tal Mireur, seria graciós que la confirmació definitiva de 'Seven Nation Army' (o el retorn triomfal de cert laborisme) arribés en un lloc així. «I ara és quan s’encén la guspira», escriuria algun Zweig 2.0, «com si hagués caigut en un polvorí».
