Trump: està passant, ho estàs veient

2
Es llegeix en minuts

El polèmic vídeo penjat a Twitter pel president dels EUA, Donald Trump. / periodico

Notícies en temps real, 24 hores al dia, els 365 dies de l'any. Aquest és l'impacte informatiu que la CNN va causar al món, especialment des que es va establir com a font bàsica d'informació a principis dels 90 amb la guerra de l'Iraq i, posteriorment, als Balcans. Era un nou format mitjançant el qual estàvem connectats amb l'actualitat constantment, en qualsevol moment. Era el més semblant a internet: informació en temps real, molt a prop dels conflictes, i on la càmera jugava un paper decisiu. Periodistes com Christiane Amanpour van mostrar una gran valentia personal i un compromís extraordinari amb les notícies i la realitat. Molts dels seus col·legues van perdre la vida i segueixen pagant un preu altíssim per prestar aquest servei públic.

A Espanya, la cadena va marcar una època amb la seva divisa: «està passant, ho estàs veient». Aquesta immediatesa informativa va començar, no obstant, a generar altres efectes: a l'haver d'estar constantment informant, es va començar a analitzar —en directe— com eren també els processos de presa de decisions (negociacions, opinions, reunions…) de qualsevol iniciativa política. Per primera vegada en la història, els polítics estaven sota els focus de les càmeres de forma permanent, en el que es va anomenar l''efecte CNN'. Ningú se'n salvava, es podia informar de tot.

Avui, les xarxes socials han pres —en part— el relleu de la immediatesa. Però aquest procés de desintermediació (sense periodistes, sense mitjans) permet, també, invertir el flux de la informació. Trump s'està saltant els mitjans per impedir el seu control, el seu enquadrament i el seu protagonisme en la configuració de l'agenda pública. 

Però ahir aquesta estratègia va fer un salt, a l'atacar, des de les seves xarxes —una vegada més— la mateixa premsa i ja no d'una manera textual sinó mostrant un agressiu vídeo on donava cops a un logo de la CNN, símbol de la qualitat i la llibertat de premsa. Les imatges reals corresponen a una lluita fictícia del 2007 entre Trump i el multimilionari Vince McMahon, propietari del campionat mundial de lluita lliure. Una actuació acordada per tots dos en el marc d'una 'lluita entre milionaris' fictícia. En la versió reeditada i difosa per Trump la cara de McMahon porta el logotip de la CNN.

Notícies relacionades

En aquest tuit també es referia a la cadena com un ‘mitjà de comunicació fals’. I no va ser un rampell. Després de tenir constància de la controvèrsia generada, i que aquest tuit rebés milers de desenes de retuits, va esperar un cert temps per publicar un altre contingut. El seu següent tuit, sis hores després, tornava a atacar el que ell considera «mitjans falsos», és a dir, els que no informen a favor seu, amb la CNN com a exemple màxim.

Hi ha boxejadors que volen ser polítics. És el cas del filipí Manny Pacquiao, que va resultar elegit el 2016 i que ara forma part de la Cambra alta del Congrés. Va obtenir 16 milions de vots. «Puc centrar-me i disciplinar-me, tal com vaig fer amb la boxa, per ajudar la nació», va comentar Pacquiao. Però el que és inaudit és que el president Trump vulgui ser boxejador. Està superant els seus propis límits. Trump està grogui: ha perdut el control, el pudor i, segurament, la raó. Està passant, ho estàs veient.