A police helicopter flies over Venezuela’s Supreme Court building in Caracas June 27, 2017, in this still image taken from a video. Mandatory credit Caraota Digital - MUST COURTESY CARAOTA DIGITAL/Handout via REUTERS ATTENTION EDITORS - THIS IMAGE HAS BEEN SUPPLIED BY A THIRD PARTY. NO RESALES. NO ARCHIVE. MUST COURTESY CARAOTA DIGITAL. VENEZUELA OUT. NO COMMERCIAL OR EDITORIAL SALES IN VENEZUELA TPX IMAGES OF THE DAY /
Veneçuela va viure dilluns passat un nou episodi que és una mostra del nivell de polarització social i de la descomposició en què està immers el règim polític comandat per Maduro. L’episodi en qüestió és propi d’una pel·lícula de política ficció: un inspector de policia, de nom Óscar Pérez, amb la gravació prèvia d’un vídeo amb crides patriòtiques que es va difondre per la xarxa, va segrestar juntament amb un grup de companys d’armes un helicòpter amb què va llançar granades contra la seu del Tribunal Superior de Justícia i del Ministeri de l’Interior.
Aquest esdeveniment és significatiu perquè té una important càrrega simbòlica, a la vegada que demostra que el règim ja no té el control de l’estament militar. Respecte de la càrrega simbòlica, destaca la figura del personatge que ha liderat l’operatiu citat, així com el blanc de l’atac. Pel que fa al personatge, és necessari assenyalar que es tracta d’un jove militar que fa gala d’un discurs antigovernamental i nacionalista, i que es projecta a través d’un acte heroic (o suïcida, depèn de la perspectiva) com a salvador de la pàtria. En aquesta línia podríem establir un cert paral·lelisme amb el que va fer el llavors tinent coronel Hugo Chávez fa un quart de segle, quan va intentar donar un cop d’Estat i va acusar el règim en curs de ser corrupte i mancat de legitimitat.
Però aquest episodi també té una gran càrrega simbòlica per la institució que ha sigut blanc de l’atac: el Tribunal Suprem de Justícia, compost per 13 magistrats alineats amb el Govern. El Suprem és, de facto, l’òrgan que sosté la bastimentada institucional del que queda del chavisme, ja que s’ha convertit en un òrgan que controla la legislació i interpreta la Constitució, deixant en pura anècdota la capacitat legislativa de l’oposició, que té la majoria a l’Assemblea Nacional.
Aquest episodi també és significatiu per una altra qüestió: mostra a la població que el govern ja no té el control de les Forces Armades, tal com es pressuposava fins fa poc. El fet que uns policies puguin segrestar un helicòpter amb municions i sobrevolar Caracas per atacar edificis governamentals denota que en l’estament militar hi ha malestar o descontrol, o les dues coses alhora.
El que s’ha dit fins ara no significa que aquest atac sigui «un cop letal» per al règim de Maduro, perquè aquest encara té una certa capacitat de resistència davant d’una oposició que, si bé cada vegada és més àmplia, encara es caracteritza per la fragmentació i la inconsistència. De totes maneres, aquest episodi sí que pot suposar una nova escalada d’enfrontaments en un país sumit en la polarització política i en el col·lapse econòmic, i on ni el govern ni l’oposició tenen la força suficient per imposar-se.
Això sí: l’episodi en qüestió pot tenir una àmplia repercussió i aglutinar l’oposició segons quina sigui la resposta del règim. En aquest tipus de conjuntures mai se sap si una reacció repressiva per part de les autoritats pot mantenir a ratlla la dissidència o, al contrari, cohesionar-la i activar-la.
