04 d’abr 2020

Anar al contingut
La pudor de les clavegueres

La pudor de les clavegueres

Neus Tomàs

Els noms d'alguns polítics, policies, fiscals i periodistes apareixen vinculats a l''operació Catalunya'

En un Estat de dret que mereixi tal consideració, els governants treballen per garantir el bé comú, els policies es dediquen a vetllar per la seguretat dels ciutadans, els fiscals a investigar els delictes i els periodistes a informar amb veracitat. Quan algun d'aquests principis es conculca, quan membres d'algun d'aquests col·lectius oblida quina és la seva obligació, es perverteixen les regles pròpies d'una democràcia sana. Hi deu haver encara avui qui defensa que la creació dels GAL estava justificada per l'atrocitat del terrorisme etarra. Però no ho estava i és un exemple evident de perversió del sistema. L'ara exjutge Baltasar Garzón, instructor d'aquest cas de guerra bruta dissenyada per grups parapolicials, va ser perseguit i diana de tot tipus de difamacions personals.

Gairebé tres dècades després, la pudor de les clavegueres de l'Estat torna a ser insuportable. Aquesta vegada els noms d'alguns polítics, policies, fiscals i periodistes apareixen vinculats a l''operació Catalunya', una trama muntada per desacreditar dirigents independentistes a base de mentides. El documental ‘Les clavegueres d'Interior’, dirigit per Jaume Roures, dona veu als que des de dins han vist què passava i han decidit no callar més i als que han sigut víctimes, des de Garzón a Xavier Trias. En un Estat de dret saludable, el ministre de l'Interior no manté converses com les que Jorge Fernández Díaz va tenir amb el llavors director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. I quan es difon el seu contingut, el president del Govern ha de destituir el ministre. Que no ho fes només es pot interpretar de dues maneres: O estava al corrent de les maniobres de Fernández Díaz o, malgrat desconèixer-les, a Rajoy li van semblar bé. Qualsevol de les dues opcions són un escàndol. O haurien de ser-ho. De la mateixa manera que les associacions de premsa haurien d'haver alçat la veu al descobrir-se que informes apòcrifs han acabat en portades immundes sense cap comprovació. No va ser un error, no va ser mala praxi i, per descomptat, no és periodisme. 

Així que els governants, policies, fiscals i periodistes que estiguin disposats a exercir amb dignitat la seva professió tenen una ocasió immillorable per fer-ho. Els governants donant les explicacions que fins ara s'han negat a oferir. Començant pel president. Els policies honestos posant en mans de la justícia tota la documentació necessària per investigar a fons l''operació Catalunya'. La Fiscalia General de l'Estat deixant de fer política per dedicar-se d'una vegada a perseguir aquestes il·legalitats i obrint una investigació arran de tot el que ha dit el comissari Villarejo al programa 'Salvados'. Serà l'única manera de saber què era veritat de tot el que va explicar. I els periodistes -¡ai, els periodistes!-, també haurien d'aplicar-se. ¿Com? Resistint a les pressions, que són moltes, i perdent la por. ¿Com? Una manera seria emetre aquest documental sobre les clavegueres perquè els ciutadans sàpiguen que això no és només una història entre governants, policies, fiscals i periodistes. Això va dels seus drets.