El Quixot i la independència

Fins ara el normal era veure un Pablo Iglesias quixotíssim lluitant contra els gegants de la corrupció, i Rajoy com un enorme molí de vent aguantant impertèrrit terribles huracans. Però, ¿i si resultés ser que això tan propi de l’encastellada Castella comencés a ser usança per aquests verals catalans? ¿I si els líders independentistes fossin espanyols, precisament en el sentit quixotesc del terme? ¿I si fossin adalils amb un ideal memorable pel qual val la pena rompre’s l’esquena? Don Quixot representa la fe en una cosa immutable i pura. Una fe que no s’entrega fàcilment i exigeix servitud i sacrifici. 

Imagino Mas, Puigdemont i companyia sentint-se impel·lits a l’àrdua tasca d’alliberar Catalunya contra tota adversitat. Llibertadors quixotescos lluitant contra els gegants de la nefasta Espanya opressora, «desnatadora de l’entesa i corcadora del senderi». La seva és una actitud netament cervantina i allunyada de la menystinguda catalanitat moderada, pactista i racional. La seva és, en definitiva, una actitud intrèpida, ufanosa i testicular.

Llavors érem els dolents

Veig els Llachs, Guardioles i Forcadells «lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco i galgo corredor» i molt lluny tots ells dels temorosos i covards Almirall, Vicens Vives o Tarradellas. Per a Don Quixot, el més espantós de la vida és tancar-se en un mateix amb autocomplaença. S’ha d’entregar la vida a un alto cometido desfacedor de entuertos y salvador de desvalidos. A Junqueras l’imagino de Sancho Panza, arribant com a governador de l’Ínsula de Barataria: «Al llegar a las puertas de la villa, que era cercada, salió el regimiento del pueblo; tocaron las campanas y todos  los vecinos dieron muestras de general alegría y con mucha pompa le llevaron a la iglesia mayor a dar gracias a Dios, y luego con algunas ridículas ceremonias le entregaron las llaves del pueblo». 

Notícies relacionades

Upside Down

Concòrdia, pau i humanitat

Simón Bolívar (1783-1830) va ser visionari, guerrer, estadista i escriptor. Va alliberar cinc països, va participar en 427 batalles, va dirigir 37 campanyes. Era un lector insaciable i es va sentir influït i fascinat pel Quixot, fins al punt que els seus biògrafs han establert clars paral·lelismes entre els dos personatges. Frases quixotesques de Bolívar: «Yo me he metido a alfarero de repúblicas», «he tomado el nombre del hombre de las dificultades», «yo siento que la energía de mi alma se eleva, se ensancha y se iguala siempre a la magnitud de los peligros», «de manera que, al crear-me Dios, permitió esta tempestuosa revolución para que pudiera yo vivir ocupado de mi destino especial». ¿Ens sona remotament?

I no em vinguin amb els almogàvers i els herois d’aquí, que llavors érem els dolents. Ara, pel que es veu, ho és Espanya.