Sí o sí

El monosíl·lab format per una essa i una i llatina pot tenir, depenent del seu accent diacrític, dos significats: un d’afirmació i un altre de condició. Verbigràcia: «Sí, t’estimo» o «Si t’estimo és per diners».

    

El cap de setmana passat vaig sentir tres persones que demanaven el meu sí o el meu no al seu referèndum. Una, a ple sol (de justícia), davant les quatre columnes de Puig i Cadafalch, a prop de la plaça d’Espanya; les altres dues, amb nocturnitat i Generalitat, al Pati dels Tarongers, potser com a deferència al seu entrevistador, Vicent Sanchis, director de TV-3, de condició valenciana, que també s’examinava.

    

El matinal va ser Josep Guardiola, gran futbolista i entrenador, lector i mentor de Martí i Pol, que sempre ens va recordar que qui matina fa farina. He llegit que, gràcies a Déu, Pep guanya al Manchester uns 25 milionets a l’any, a més d’altres ingressos per publicitar cervesa mexicana i altres aficions. Estic convençut que Guardiola no va cobrar ni un cèntim per exercir de trilingüe àngel anunciador de la independència, però voldria aconsellar-li amigablement que apliqui el mateix rigor al considerar els textos que li donin per llegir que el que aplica a l’analitzar els vídeos dels seus adversaris futbolístics. ¿Com va poder aquest bon home titllar Espanya de país autoritari després d’abraçar la causa qatariana fins a convertir-se en ambaixador mundial de les seves bondats? Al lector de poesia Guardiola, així com al seu amic Lluís Llach, espantador de funcionaris i convidat d’honor del presumpte delinqüent Sandro Rosell al seu resort africà, vull dedicar-los unes molt breus paraules de León Felipe, poeta gairebé tan mexicà com la cervesa de Pep: «No sabent els oficis, els farem amb respecte».

    

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Ja de nit, amb un rajolí d’aigua de font com a fons sonor i entre tarongers bords, els professionals Puigdemont i Junqueras, suant com esclaus no sé si a causa del clima i de les seves americanes o per les entremaliades preguntes de Sanchis –biògraf i valedor de Prenafeta, no s’ha d’oblidar–, el president i el vice es van mostrar pletòrics, ja que culminaven un cap de setmana històric. Sanchis va arribar a repreguntar fins a tres vegades sobre el paper dels Mossos en cas de conflicte, però els entrevistats van reeditar entre somriures de conill el totèmic això no toca i van demanar molta confiança en si mateixos perquè ho estaven fent més que bé, i sobretot sobretot en la ciutadania, a qui tant deuen i es deuen.

Instruccions i garantia

Vist el que he sentit, aconsellaria als molt il·lusionats prevotants del sí que abans d’introduir la seva papereta a les urnes acabades de comprar llegeixin i rellegeixin, com si es tractés d’un electrodomèstic molt delicat, el manual d’instruccions i, especialment, la garantia.