Hernando i el masclisme institucional

Rafael Hernando no acaba d'arribar a la política. Va debutar el 1983, amb només 22 anyets, com a regidor d'AP a Guadalajara, i fa tres dècades que ocupa escó a les Corts. Si el portaveu del PP encarna al Congrés l'arquetip de dolent no és per inexperiència, ni perquè estigui posseït per un esperit atrabiliari propens a la incorrecció política, sinó per càlcul tàctic. Que dimecres utilitzés la relació sentimental entre Pablo Iglesias i Irene Montero com a estilet contra Podem no va ser, per tant, fruit d'una relliscada, sinó un estratagema. I això, si és possible, encara és més greu.

"No diré que ha estat millor Montero que vostè perquè si no, no sé què provocaré en aquesta relació." La grollera estocada d'Hernando, precedida dels tuits d'una companya de files sobre "els nòvios de Podem", buscava rebentar el debat, fer sortir de polleguera els podemistes, convertir la moció de censura contra Mariano Rajoy en un pandemònium de crits i desqualificacions. El PP havia vaticinat que la sessió seria un "circ", però el candidat Iglesias s'havia refrenat per evitar un espectacle que desvirtués les seves intencions. Amb una provocació que apel·lava a les més baixes passions, Hernando pretenia trencar el guió morat i alçar-se amb el triomf de la profecia autocomplerta. Era una feina bruta, però algú l'havia de fer.

EL MASCLE ALFA

Notícies relacionades

Hernando fa enfadar Podem a l'al·ludir a la "relació" entre Iglesias i Montero

Els tuits masclistes d'una diputada del PP sobre els "nòvios" Iglesias i Montero

Lluny de tenir l'efecte desitjat, la maniobra es va girar contra els populars. Malgrat les seves tímides disculpes, Hernando va legitimar en seu parlamentària el discurs sexista que subjau sota la discriminació social, laboral i familiar que encara pateixen les dones al nostre país. Un prejudici atàvic segons el qual elles han de cobrar, manar i parlar menys que ells, ja que per la seva pròpia naturalesa els correspon una posició d'inferioritat respecte a l'Home, el Mascle Alfa. El mateix instint de possessió, en suma, que batega sota el terrorisme masclista.

El PP va voler convertir l'hemicicle en una taverna on les disputes comencen a la barra i se salden al carrer, però només va aconseguir convèncer-nos que si el masclisme perviu en la societat és perquè ha arrelat a les institucions.