Tendència comercial

Wallapop i el patiment indicible

Abans patia per desfer-me de les coses que no desitjava. Ara les venc en un tres i no res, perquè els meus preus no tenen rival. L'avarícia no m'enlletgeix

1
Es llegeix en minuts
Wallapop

Wallapop

Confesso que soc addicta a Wallapop i que per això pateixo  de forma indicible. Atenguin a la definició canònica de l’adjectiu: «Que no es pot dir ni explicar». Per això mateix, he resolt explicar-ho aquí, en aquesta columna.

Sobre l’addicció: Wallapop sembla fet a mida per a mi: soc una dona contradictòria que tant compra amb compulsió com pretén viure amb les coses justes en perfecte ordre. Abans patia per desfer-me de totes aquelles coses que no desitjava. Ara les venc en un tres i no res, perquè s’ha de reconèixer que els meus preus no tenen rival. L’avarícia no m’enlletgeix.

Aquesta setmana, sense anar més lluny, he venut una taula de jardí a un preu de ganga. Va ser posar-la a la venda dissabte a la tarda i ja tenia quatre compradors interessats. Un d’ells –aquí l’anomenarem Vero– va voler veure la cosa i em va visitar. Dilluns a primera hora va tornar amb una furgoneta, va carregar la taula amb les seves cadires, em va entregar els diners i va desaparèixer de la meva vida. És fantàstic que aquestes coses passin. El triomf del que és petit, personal, pròxim, insignificant. Wallapop va unir la meva vida a la de la Vero encara que fos només durant 40 minuts i ens va fer felices a totes dues. Que maco.

Notícies relacionades

Sobre el patiment: alguna cosa entela aquesta felicitat perfecta. Dissabte, tot just veure l’anunci de la taula de jardí, la Vero em va escriure, decidida: «Me l’enporto». Després de veure la taula va tornar a casa, va mesurar el seu vehicle i em va informar: «M’hi cab, binc el dilluns». I en efecte, dilluns, amb màxima puntualitat, la Vero va anunciar la seva sortida: «Ja binc cap aquí». Li vaig donar unes breus instruccions respecte a l’aparcament i va contestar al punt: «Bal».

Més tard li vaig donar a la Vero la màxima qualificació: cinc estrelles. Cap referència a tots els desastres ortogràfics dels quals havia sigut testimoni durant l’operació. A manera d’íntima revenja, però, vaig escriure a l’apartat dedicat a «valoració»: «Fiavle i seriosa. Molt vona compradora». El dolor me’l vaig guardar per a aquest article, perquè sabia que sens dubte vostès em comprendrien.