Anar al contingut

L'arruga (política) és bella

Toni Aira

Al Regne Unit s'ha repetit l'exemple del dolç encant (electoral) que la maduresa (avançada) té en els últims temps per als joves votants

Aquesta setmana hem tornat a tenir un exemple del dolç encant (electoral) que la maduresa (avançada) té els últims temps per als joves votants. Sobretot, si el lideratge polític de referència respira un aire contestatari i outsider. Va passar amb Bernie Sanders (75 anys) en la carrera per la nominació demòcrata per a la campanya presidencial nord-americana. Va passar amb Manuela Carmena (73), quan fa dos anys va ser elegida alcaldessa de Madrid. I ara s’ha repetit al Regne Unit amb un laborista Jeremy Corbyn (68) a qui han impulsat molt els joves.

Inspiren una generació mil·lennista, de la qual formen part individus altament dependents d’una tecnologia en què confien per al seu èxit present i futur. Són així i ho demostren amb el seu domini de les xarxes socials, però a la vegada creuen en el poder de l’acció directa per combatre aspectes com el canvi climàtic o la injustícia social. I amb les seves habilitats en el primer front (internet) ajuden a impulsar els líders polítics que es presenten com una amenaça per al sistema o l’establert a nivell local, nacional o internacional. Per aquest motiu aspirants com Corbyn son atractius per a aquest públic, que els reconeix la dedicació d’una vida a la defensa d’uns valors i unes banderes que sovint els han discutit fins i tot els seus. El líder laborista va votar més de 500 vegades a Westminster contra les directrius del seu partit, quan manaven els Tony Blair, Gordon Brown i altres defensors de la tercera via

La seva llarga trajectòria l’ha portat a defensar banderes contracorrent, com el no a la guerra de l’Iraq i a les armes nuclears, o el sí a la nacionalització dels ferrocarrils. Coses concretes. I això, per tant, amb credibilitat, ha sigut atractiu per a uns joves desenganyats amb el màrqueting. 

Experiència. Fortes conviccions (no pendulars). Claredat. Esperit rebel. És el cas de Sanders contra Clinton. El de Carmena contradient el mateix Iglesias. I el de Corbyn davant els que l’han pretès sepultar des que va assumir el timó al Labour