Lletra de batalla

No acaba de quedar clar si l’emperador Carles V va tenir la iniciativa de desafiar el seu rival, el presumit Francesc I de França, o va ser a l’inrevés. El cas és que, com solia ocórrer en semblants casos, no es van arribar a enfrontar mai en combat singular segons les regles de la cavalleria, sembla que per incompareixença del francès, sinó que van ser  els seus exèrcits que van xocar en la famosa batalla de Pavia. Com és sabut, Francesc I va caure presoner i, després d’un any de captiveri a Madrid, va ser obligat a signar un tractat de renúncia a les seves aspiracions, que no va respectar com era costum abans, després i durant el segle XVI.

Tampoc podran esclarir els historiadors si Carles Puigdemont va prendre la iniciativa de desafiar Mariano Rajoy o va ser el mandatari de Madrid que el va empènyer a anunciar data i pregunta. Va quedar clara divendres la presentació de la lletra de batalla. El referèndum no ha estat convocat formalment i ningú sap quan i com es passarà de les paraules als fets. Per als convocants, l’assumpte és de la màxima seriositat i no es pensen arronsar. Per als defensors de l’ordre establert, l’anunci no passa de pantomima, tot i que es disposen a lliurar la batalla al moment que la convocatòria esdevingui oficial. ¿Fins on arribaran? Tots dos diuen que fins al final. Però el final és incert. ¿Hi haurà urnes l’1 d’octubre? No se sap. No ho saben. Però fins i tot els que pensen votar que sí a la pregunta tendeixen a l’escepticisme.

SENSE GUIÓ NI PARTITURA

Malgrat les retòriques d’origen medieval i pervivència més enllà del Renaixement, la confrontació és real. Hi ha un fort, l’Estat, i un feble, l’independentisme. El feble pensa que l’ús de la força per part de l’Estat li atorgarà un plus imprescindible de votants partidaris de la secessió. A la capital ho saben, i tot són conjectures sobre les decisions que prendran per impedir que se celebri el referèndum sense caure en un ús excessiu de les mesures coercitives. No hi ha guió, no hi ha partitura, tan sols una lletra de batalla i un xoc de plaques tectòniques entre els sobiranistes catalans i els seus oponents.

Notícies relacionades

El referèndum, l'1 d'octubre

La fiscalia investiga uns cartells contra Iceta, Arrimadas, Rabell i Albiol a Lleida

Per no saber, ignorem si estem davant d’una batalla tan decisòria com la de Pavia o assistim a la representació d’un assaig general on tothom improvisa encara que, en aparença i segons proclamen als quatre vents, se sàpiguen el text de memòria i ho tinguin tot previst.

EL DIA DE LA VERITAT

La paradoxa més gran del desenllaç consisteix en la possibilitat gens menyspreable que el vencedor d’aquest episodi acabi perdent el dia de l’estrena, és a dir, de la veritat, que no sabem quan serà però que tal vegada va per llarg. Si hi ha referèndum, la independència compta amb més possibilitats de perdre’l que al Quebec o Escòcia. Si no n’hi ha, serà l’Estat el que perdrà legitimitat a ulls de la majoria de catalans que desitgen resoldre d’una vegada el plet en unes urnes vàlides. Les lletres de batalla són molt fàcils de presentar. Les batalles, molt difícils de guanyar. Tot i així, els francesos no van patir gaire per la derrota de Pavia. Catalunya, per la seva banda, ha estat sempre dels perdedors.