Un viu molt mort

Què es pot esperar d’una reunió quan els principals assistents expliquen obertament abans d’anar-hi que no n’esperen gaire cosa? Res. Doncs bé, això és justament el que ha donat de si l’última reunió del Pacte Nacional pel Referèndum: res. El seu treball substancial va finalitzar el 19 de maig, amb un acte solemne en què es van exhibir les 500.000 firmes a favor de la consulta i el coordinador de l’entitat, Joan Ignasi Elena, va interpel·lar Carles Puigdemont perquè gestionés a partir d’aquell moment el llegat que se li entregava.

El Pacte és un paraigua útil per acollir totes les entitats, partits i institucions favorables al dret d’autodeterminació de Catalunya i demostrar que la gran majoria de la societat catalana vol opinar de manera vinculant sobre el seu futur polític, però les seves costures s’estripen quan més enllà d’expressar un desig arriba el moment de prendre decisions pràctiques per implementar-lo. Decisions que queden en mans de la Generalitat i del Parlament.

Que la comissió executiva del Pacte Nacional pel Referèndum s’hagi dissolt és, doncs, raonable i comprensible, ja que la seva tasca ha finalitzat. A partir d’ara, el Pacte ha entrat en la categoria d’un viu molt mort. Viu, perquè formalment continuarà existint; però mort, molt mort, perquè ja no té cap feina a fer. L’única utilitat del Pacte en el futur més pròxim és que continuarà existint una taula de negociació i acord en què comuns i podemistes continuaran amb la seva ambigüitat respecte a una consulta no acordada. Ambigüitat que els últims dies ha tocat sostre amb un discurs que ve a dir que estaran al costat d’un referèndum unilateral sempre que no sigui un referèndum.

La traca final

Notícies relacionades

El Pacte pel Referèndum evitarà avalar la via unilateral del Govern

Rajoy: "Ningú liquidarà de manera unilateral la sobirania nacional"

La porta de la unilateralitat s’obrirà a Catalunya aquesta setmana (l’Estat sempre ha sigut unilateral) amb l’anunci de la pregunta del referèndum i la data de la seva celebració. El Parlament ja ha aprovat també en comissió la reforma del reglament que permet la tramitació de lleis a través de la lectura única i en 24 hores. Tot està preparat per a la traca final. Queda per saber si la metxa s’encendrà bé i si la pólvora està seca. 

Una part important i influent del sobiranisme ha convertit, fins i tot amb el risc de restar-se suports, en insult la paraula processista i demana acabar com sigui la partida. El referèndum unilateral amb data tancada encaixa en aquesta visió. El Pacte, per la gran transversalitat que aglutina, només podria tenir continuïtat si s’hagués imposat, en comptes del «tenim pressa» i l’«ara o mai», una visió més semblant a l’èxode de Moisès, que va acabar bé, però després de caminar 40 anys fent tombs pel Sinaí. Cadascú escull guanyar o perdre com vol, com pot i com sap. Junts pel Sí i la CUP han triat un camí, l’entorn dels comuns i Podem, un altre. I no són compatibles. Xavier Domènech i Albano Dante Fachín ho van deixar clar. A ells la reunió els va servir per demanar suports a la moció de Podem per fer fora Rajoy.