Noè en dies de sol

En la quarta setmana del maig passat es van presentar les sèries que programaran a partir del setembre les cinc grans cadenes en obert dels EUA. Hi va haver un temps en què aquests visionats que se celebren a Los Angeles eren visita obligada perquè programadors de televisions d’arreu del món coneguessin de primera mà les tendències que a partir del setembre omplirien el prime time de les seves cadenes. Però les coses han canviat. Les sèries dels EUA són cosa de les plataformes de pagament i canals de segona generació, mentre que en les cadenes líders en obert pràcticament no tenen espai per a elles, excepte en horaris poc competitius, i han sigut substituïdes per programes d’entreteniment i ficcions locals.

Tot i això, hi ha dades que mereixen ser considerades, perquè mostren l’estat del sector en el seu conjunt. El 2013 i 2014 es van presentar 54 noves sèries dirigides a les cinc grans cadenes en obert: ABC, NBC, CBS, FOX i CW. Va ser un rècord. Aquest any en seran només 39, tres menys que el 2016; d’elles, 26 drames (27 l’any passat) i 13 comèdies. L’ABC n’ha encarregat 12, tres més que el curs anterior; la CBS, les mateixes que l’any passat, 8; la Fox, quatre menys, 7; la NBC, tres menys, 8, i CW una més, 4.

En total, s’han renovat 71 sèries de temporades anteriors i se n’han cancel·lat 33. En resum, menys novetats i sis sèries noves més que el total de les no renovades.

El gènere de la ficció guanya per tant espai en les graelles televisives, però, si es repeteix el nombre de cancel·lacions la temporada vinent, significaria que pràcticament haurien fracassat la totalitat de les estrenes de l’actual. 

Pel que fa a l’aspecte qualitatiu, sembla que la continuïtat serà la norma general. Les sèries veteranes funcionen i en la temporada actual hi ha hagut èxits, com This is us, el més rellevant, que s’han guanyat la renovació. Així, les cadenes gratuïtes, davant els canvis de consum que es produeixen a causa de l’streaming, es mostren generalment partidàries de mantenir els seus punts forts abans d’aventurar noves idees.

Pel que fa a gèneres, continuen els procedimentals: les comèdies familiars, amb preferència per les rodades amb una sola càmera a les més tradicionals amb multicàmera. També es mantenen els superherois i la tornada d’èxits del passat convenientment reciclats al servei de la nostàlgia i d’un públic cada vegada més envellit.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Són comportaments clàssics propis de la televisió al llarg de la seva ja llarga història. A ells s’uneix aquest curs una important presència de drames militars imbuïts de fervor patriòtic, potser com a element significatiu de l’era Trump. Gairebé totes les cadenes compten amb una sèrie d’aquest tipus. Però el més significatiu és l’enorme importància que les cadenes amb més interès en el públic jove o aquelles que han perdut més audiència en els últims anys han donat al visionat no lineal en les seves propostes, mentre que aquells que van bé repeteixen la fórmula del seu èxit.

Haurien de recordar que el principal mèrit de Noè va consistir a construir l’arca abans que comencés a ploure.