Els trastorns de l'anorèxia
Malaltes en pantalla
Posis el canal que posis, apareixen dones en pell i ossos, dones que hem vist minvar davant els nostres propis ulls dia rere dia
El propi cos 8 Una malalta d’anorèxia, ingressada en un centre de trastorns alimentaris a París. /
¿Qui posarà fre a l’epidèmia d’anorèxia que hi ha en aquests moments a les televisions? ¿Podem veure un informatiu sense que en pantalla surti una dona òbviament malalta? ¿Què fan les autoritats sanitàries per evitar que des dels canals públics i privats es faci una apologia tan clara d’aquest trastorn? ¿És que no hi ha cap consciència de la seva gravetat?
És un fet evident, no necessita cap demostració: posis el canal que posis, hi apareixen dones en pell i ossos, dones que hem vist minvar davant dels nostres propis ulls dia rere dia. Però ningú sembla sorprendre-se’n, ningú sembla notar-ho i ni els responsables dels programes i les cadenes ni les autoritats pertinents no fan res per retirar-les dels llocs de gran visibilitat que ocupen, contagiant així la seva malaltia de manera massiva. És cert que l’anorèxia no s’explica només per factors socials, però se sap que és un dels principals detonants.
Salten les alarmes
I els metges d’empresa, ¿per què no les obliguen a agafar-se una baixa laboral fins a curar-se com passa amb tants altres problemes de salut? Elles, per descomptat, en la posició de negació que solen adoptar, característica típica de les persones que pateixen la malaltia, és evident que no demanaran deixar la seva feina. És escandalós que els qui les envolten no facin res. Salten les alarmes i es queden tan amples. ¿Ningú les obligarà a fer una bona teràpia?
Hi ha una epidèmia escandalosament flagrant i ningú sembla reaccionar. Mentrestant, aneu a la sortida de qualsevol centre de secundària, i descobrireu les conseqüències d’aquesta falta de preocupació per part de les nostres autoritats respecte a un tema que és de simple salut pública: moltes noies, i alguns nois, en edat de créixer, convertides en cadàvers que caminen, amb uns bracets que fan feredat, amb el sota dels ulls blavós i la mirada fonda de qui viu morint, minvant a cada instant.
Notícies relacionades
És urgent que algú prengui mesures dràstiques per tallar d’arrel aquest problema i que comencin per retirar de la pantalla qualsevol persona que presenti signes evidents de la malaltia.
