Masterchef

Amb la Copa del Rei conquistada, el Barça més que tancar-se a la vitrina ha de fugir de qualsevol discurs conformista. Em va agradar que Bartomeu reconegués que no s’han aconseguit els objectius. L’etern rival està molt fort i pot iniciar una era victoriosa, cosa que seria imperdonable, si és que seguim tenint Messi vestit de blaugrana. És el millor i el Barça, a part de més que un club, ara ha de ser més que Messi.

La seva millor versió va sorgir quan Xavi, Iniesta i Busquets triangulaven, driblaven, orientaven el joc i marcaven el tempo com ningú. I potser el nostre error va ser generar un discurs on aquella forma de jugar era l’única acceptable. Xavi no és etern, ni Iniesta, ni Busquets… i l’últim any de Guardiola no va ser gaire exitós. A Tito li vam lloar la capacitat de tornar a connectar tota la plantilla, sense vaques sagrades, recuperant un Alves perdut l’any anterior, i a Luis Enrique que busqués noves variants.

Els puristes tornaran a llançar ara les seves encícliques perquè el Barça recuperi el tiqui-taca clàssic, però que ningú oblidi que només ens va funcionar de debò quan vam tenir determinats i determinants jugadors. I potser ara que mirem el Madrid amb un recel que no recordàvem en els últims anys, podrem extreure d’ells alguna conclusió vàlida. L’entrenador del Madrid ha resultat ser un potencial guanyador de Masterchef ja que amb bons ingredients, que en molts casos ell no ha elegit, aconsegueix un guisat eficaç per a cada partit. 

Les compres de Florentino

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

¿Les claus? Producte, producte, producte. Zidane té la nevera plena. Faltes directes de Cristiano, cops de cap de córner de Ramos, velocitat amb pilotes a l’espai de Bale, toc d’Isco o Modric, genialitat i valentia d’Asensio... És com si mentre Florentino compra bones peces sense saber si conjunten bé o no, el Barça només pogués entrar en botigues molt concretes on, a més, al no encertar amb les compres, acabéssim cada vegada més despullats o amb la roba cada vegada més gastada. Zidane sempre ha sigut un mercenari. Però dels bons. Com a jugador i com a entrenador. I encara que és evident que els culers estem molt orgullosos de com juguem, hauríem de ser més conscients d’amb qui juguem i a què hauríem de jugar en funció del que tenim.

Els jugadors amb talent es veuen a la llegua. No només els coneixia la portera de Núñez, sinó que qualsevol xaval de 14 anys mínimament interessat te’ls diu. Toni Rossich incomprensiblement va deixar escapar Asensio. Esperem que Robert, Grau o Bartomeu facin la feina i omplin amb criteri la nevera, ja que sinó a Ernesto Valverde se li anirà fent la cara del Capitán Furillo de Canción triste de Hill Street. I tornaran a sonar les sirenes d’alarma.