A l'equador del mandat

L'enquesta feta a la ciutat de Barcelona a meitat de mandat indica que a dia d’avui es manté la fragmentació política al consistori de la capital. El canvi més rellevant respecte a les eleccions del 2015, per la seva magnitud, és el fort retrocés dels hereus de l’antiga Convergència, el PDeCAT, que obtindria la meitat dels vots de CiU llavors. El seu electorat es mostra indecís i és la formació amb una fidelitat més baixa, cedint un bon pessic dels seus antics votants als republicans. Gràcies a això, ERC creix i se situa segon a Barcelona, lleugerament per darrere de BeC. Aquest transvasament de vot de CDC a ERC s’emmarca en la tendència general observada en altres eleccions, com les generals de l’any passat.

Pel que fa a la resta de forces polítiques, s’apunten algunes tendències menys significatives. El partit de Colau lidera l’estimació de vot i obtindria uns resultats similars als del 2015, amb una lleugera tendència a l’alça, gràcies, sobretot, als vots que li venen de la CUP, que li permeten compensar-ne alguns que perd cap al seu soci de govern, el PSC, que també millora lleugerament els seus registres. El PP i C’s mantenen resultats, mentre que la CUP retrocedeix i s’apropa al llindar del 5% que, si no l’assoleix, podria deixar-la sense representació.

Falta de cohesió

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

En qualsevol cas, es constata una notable manca de cohesió entre els diferents electorats. En tots ells hi ha nivells significatius d’indefinició i/o canvis de vot. Cap dels líders polítics municipals aconsegueix anar gaire més enllà de l’aprovat ni convèncer més enllà dels seus propis votants. Tampoc Colau, que té la ciutadania dividida pràcticament per la meitat quan es demana si està sent o no una bona alcaldessa. Aquesta polarització també es posa de manifest quan es demana per la gestió municipal, l’evolució de la ciutat o les expectatives de futur per a aquesta, entre altres indicadors.

De tot plegat es desprèn una certa controvèrsia en l’opinió pública sobre com van les coses a Barcelona, una controvèrsia que a nivell polític es tradueix en la dificultat per construir una coalició prou sòlida per poder garantir l’estabilitat del govern a la capital catalana. A la meitat del seu mandat les valoracions de Colau i el seu govern són similars a les dels seus predecessors, cosa que indica que no aconsegueixen dotar-se de prou entitat pròpia per abstraure la política municipal dels vaivens generals de la política catalana i espanyola.