La política mediàtica
L'aneguet del PSC
Iceta va apel·lar a 'Sálvame Deluxe' al seu físic per justificar les seves manyagueries escèniques com a acte compensatori, per ser, segons ell mateix va dir, baixet i amb coroneta
politica monegal iceta /
Fa cinc anys ningú s’hauria imaginat aquí a Espanya que un polític en actiu amb un càrrec de responsabilitat arribaria a ser l’estrella convidada d’un programa de televisió d’entreteniment els marges del qual van del rosa al groc a canvi d’audiència. És una cosa que havíem vist fer als nord-americans, que enteníem com a genuïnament anglosaxó i que tenia la intenció de mostrar com a normal una persona suposadament preparada i amb grans responsabilitats públiques. A molts ciutadans els agrada descobrir que darrere del polític formal hi ha algú divertit, una mica gamberro, o amb una condició sexual diferent de la imaginada. Aquest afany de mostrar-se com a ordinary people, trencant la rigidesa que el caracteritza, al polític li dona vots, i a la cadena, audiència. Tots hi surten guanyant.
Dissabte passat vam tenir la sorprenent aparició de Miquel Iceta, el líder del PSC, al programa 'Sálvame Deluxe'. Al senyor Iceta no el conec personalment, però és dels pocs polítics a qui fa bastant temps que escolto amb interès. És dels que, en cas de conèixer-lo, probablement m’ho passaria bé alhora que m’interessaria el que em pogués dir. En debats i tertúlies és una persona que pondera i reflexiona amb claredat i solidesa.
Molt al contrari de l’Iceta cridaire i histriònic que saltironeja sobre les tarimes en campanya electoral. Penso que a Iceta no li escau cridar. Pel que fa a ballar, ja no m’hi poso; va a gustos. En qualsevol cas, confesso que quan en uns d’aquests mítings el vaig veure saltar juntament amb Pedro Sánchez vaig esbossar un somriure de simpatia perquè, cosa rara en política, em va semblar tendre i espontani al mateix temps.
Dissabte va parlar del que al programa li dona audiència: la seva sortida de l’armari, la seva afició a la cançó espanyola i del seu físic, que va utilitzar per justificar les seves manyagueries escèniques com a acte compensatori, per ser, segons ell mateix va dir, baixet i amb coroneta. De totes maneres, tinc la sospita que per aquest camí l’aneguet lleig del PSC acabarà sent un cigne blanc i d’alta volada. El temps ho dirà.
