La cap infiltrada

Marta Ferrusola era la mare superiora de sis escolans i un capellà, fills al seu torn del que era Déu a Catalunya durant anys. La dona de l'expresident s'identificava així en una nota manuscrita dirigida al seu banc d'Andorra. «Reverend Mossèn: soc la mare superiora de la congregació. Desitjaria que traspassés dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia. Ell ja li dirà on s'ha de col·locar. Molt agraïda. Marta», deia l'escrit. Traducció, segons les forces de seguretat: «Hola, banquer: soc la cap de família. Desitjaria que transferissin dos milions de pessetes del meu compte al compte del meu fill Jordi Pujol Ferrusola. Ell ja li dirà què ha de fer amb els diners». Al marge de l'estil psicòtrop del contingut, és molt sorprenent el paper que desenvolupava la Marta en el que els investigadors consideren sense embuts «una organització criminal».

Aquesta dona, ja octogenària, d'aparença física diminuta i d'aspecte cansat, té un fortíssim caràcter que s'evidencia quan obre la boca; bé sigui per enviar «a la merda» els periodistes, bé sigui per afirmar al Parlament de Catalunya, sense poder contenir el riure, que anaven a Andorra a esquiar i que els seus fills van amb una mà al davant i una altra al darrere perquè «no tenen ni cinc». 

Podríem concloure que el que no tenien era ni cinc minuts lliures, tenint en compte el capital amb què operaven. Segons la UDEF, a la qual Jordi Pujol ja ha pogut conèixer de sobres, aquesta família tan beata tenia una «activitat frenètica». No és estrany, ja que van acumular entre l'any 1990 fins a l'actualitat uns 70 milions d'euros d'origen desconegut i inexplicable. En la congregació dels Pujol mantenen que tot parteix de l'herència de l'avi Florenci, però no hi aporten proves. I això no és fer les coses com Déu mana.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Mentrestant, el PP –que s'oblida de les seves coses quan surten les d'un altre– ha comparat els Pujol amb els Corleone, els mafiosos d''El Padrí', perquè «associaven esdeveniments religiosos amb els cops que donava la família». I pot ser encertat el comentari, però recordem que a València hi ha polítics del PP imputats per lucrar-se suposadament amb la visita del Papa. I que Francisco Granados anava per les tertúlies invocant el «Senyor meu» per fer-se passar per un màrtir de la sospita generalitzada.

RESAR PER SI DE CAS

La meva àvia no tenia els comptes del Florenci i tampoc era especialment creient, però va començar a anar a missa al final dels seus dies. Deia que ho feia «per si de cas». I això és el que ens quedarà a nosaltres: resar per si de cas, perquè tots els pocavergonyes paguin pel que han fet, per la seva caradura, per practicar allò d'ajuda't i Déu t'ajudarà.