09 d’abr 2020

Anar al contingut

Els reptes de l'Estat del benestar

Salut i condicions de vida

Carme Borrell

El context socioeconòmic és el que determina els que tenen més possibilitats de contraure una malaltia

Quan parlem sobre salut es pensa en el paper dels serveis sanitaris, almenys així ens ho trobem sovint els que treballem en el món de la salut. Evidentment, els serveis sanitaris són importants, sobretot quan les persones estan malaltes, però la salut de la població no depèn fonamentalment dels serveis sanitaris sinó que depèn de les condicions de vida de les persones. I encara més si entenem la salut tal com la va definir el Congrés de Metges i Biòlegs el 1976: «Aquella manera de viure autònoma, solidària i joiosa». Cal tenir en compte, a més, que no totes les persones tenen les mateixes oportunitats de gaudir d’un bon estat de salut, fet que es tradueix en l’existència de desigualtats socials en salut. Aquestes desigualtats són el resultat de les diferents oportunitats i recursos relacionats amb la salut que tenen les persones en funció de la seva classe social, sexe, territori o ètnia.

D’aquesta manera, detectem una pitjor salut entre la ciutadania menys afavorida (les persones de classe menys privilegiada, les dones, o persones de territoris més pobres). Un exemple de les desigualtats en salut el dona l’esperança de vida al néixer als països del món, que fluctua dels 50,1 anys a Sierra Leone als 83,7 anys al Japó: ¡més de 30 anys de diferència!

Les causes relacionades amb els nivells de salut i de desigualtats en salut de la població no depenen principalment de les persones individuals, sinó que depenen de factors socials i, per tant, s’han d’abordar des d’aquesta perspectiva. La Comissió de Determinants Socials de la Salut de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va assenyalar que les desigualtats en salut són el resultat de la situació en què la població creix, viu, treballa i envelleix, i del tipus de sistemes que s’utilitzen per combatre la malaltia. Al seu torn, les condicions en què la gent viu i mor estan determinades per forces polítiques, socials i econòmiques. Aquestes forces determinen les condicions de vida i treball de les persones. Tots aquests factors són els «determinants socials de la salut», o sigui les característiques socials que afecten la salut.  

Alguns d’aquests determinants socials de la salut són: el context socioeconòmic i polític, entès com el govern en sentit ampli: la tradició política, la transparència, la corrupció, el poder dels sindicats, etc. També actors econòmics i socials com les guerres o les grans corporacions. En segon lloc, les polítiques econòmiques, les polítiques públiques que conformen l’Estat del benestar com ara l’educació, l’atenció sanitària o la protecció social. Igualment important és l’estructura social, que inclou els diferents eixos de desigualtat que dibuixen jerarquies de poder en la societat com són la classe social, el gènere, l’edat, l’ètnia o el territori. Aquests eixos determinen les oportunitats de tenir una bona salut.

Al costat d’això, cal comptar amb els factors relacionats amb les condicions de vida, com la qualitat de l’ocupació (situació laboral, tipus de contracte, precarietat...) i condicions del treball (riscos físics i ergonòmics, organització i entorn psicosocial, etc.), però també la càrrega de tasques domèstiques i de cura de les persones, el nivell d’ingressos i la situació econòmica, la qualitat de l’habitatge i els seus equipaments, el barri o àrea de residència, les conductes com ara el consum de tabac, alcohol o activitat física, i els serveis sanitaris. Hi ha una sòlida evidència científica que situa tots aquests factors relacionats amb la salut de la població. 

Per tant, la millora de la salut i la reducció de les desigualtats en salut de la població requereixen realitzar polítiques, programes i intervencions que englobin tots els sectors socials i no únicament el sector de l’atenció sanitària, i això s’ha anomenat «salut en totes les polítiques». Aquest enfocament, poc desenvolupat al nostre país, implica que les diferents polítiques d’un Govern, com les polítiques econòmiques, de mercat de treball, d’Estat de benestar, la planificació urbana, les polítiques d’habitatge, de mobilitat o d’educació, haurien de tenir en compte l’impacte en la salut de la col·lectivitat.

Per exemple, una política que fomenti el transport públic, caminar o anar en bici, serà saludable, ja que promourà una millor qualitat de l’aire, reduirà les malalties que es deriven de la contaminació atmosfèrica i actuarà perquè la ciutadania faci més activitat física.