Cultura contra Le Pen

A París, un grup d'intel·lectuals liderats pel psicoanalista Jacques-Alain Miller i amb el suport del grup de La Règle du Jeu del filòsof i escriptor Bernard Henri-Lévy van organitzar un Fòrum anti-Le Pen el 18 d'abril passat. La convocatòria del fòrum a París és una més entre una sèrie que aquest moviment ha posat en marxa per tot França. Aquest grup d'intel·lectuals, psicoanalistes, filòsofs, historiadors, antropòlegs, escriptors, molts d'ells formats a l'École Normale Supérieure, mostren la seva preocupació i inquietud per l'avanç del Front Nacional (FN).

Entre moltes altres coses ja sabudes i a més plantejades pels mitjans de comunicació (el vot de les classes mitjanes en crisi i els sectors afectats per l'atur, el suport de la banca russa al finançament del partit, el declarat racisme dels partidaris de Le Pen) hi ha una qüestió que preocupa en particular, des que el 2002 es van unir tots els partits per evitar la victòria de l'FN a la segona volta.

EL DIABLE ASTUT

¿Per què no s'ha fet res durant aquests anys per contrarestar els principis ideològics del programa electoral de Le Pen? ¿Com s'ha permès que s'instal·li en la societat civil la idea que França és només per als francesos de soca-rel? Les idees de Le Pen, ben presentades i fins i tot camuflades –Baudelaire deia que la millor astúcia del diable és fer bona cara– semblen haver-se introduït sense problemes en el teixit social francès.

Un dels participants en el fòrum de París, el filòsof i lingüista Jean-Claude Milner, va subratllar en la seva intervenció que l'espècie humana és una i indivisible, mentre que la ciutadania, en canvi, és una condició adquirida que es pot perdre. No obstant, han d'anar juntes. Plantejar una relació de contradicció entre ciutadania i drets humans suposa obrir el camí a l'exclusió, la injustícia i eventualment, l'aniquilació. Suposa plantejar que no tots els éssers humans tenen dret de ciutadania. Aquesta va ser l'experiència de Vichy, metàfora del totalitarisme i la infàmia.

CIUTADANIA PER A TOTHOM

Si Le Pen guanyés les eleccions, la ciutadania per a tots els francesos no estaria assegurada. Alguna cosa falla, doncs, en el teixit social i en la vida política perquè disminueixi la importància de la idea de ciutadania en una societat republicana. La República (igual que la democràcia) és un règim que garanteix la condició de ciutadans als que hi viuen. 

Notícies relacionades

Debat Macron-Le Pen: el que han dit de...

Illa, malgrat Sánchez

Ara la qüestió és com torpedinar el caldo de cultiu de l'extrema dreta, més enllà d'aquestes eleccions, donant una certa continuïtat a la tasca. Proporcionar a la població la capacitat de reflexionar sobre la vulnerabilitat de l'altre fent-se responsable d'una vida en comú, acceptant que la normalitat per a tots potser és una ficció.

S'aprèn a viure junts pel contacte quotidià entre ciutadans diferents: aquest és el repte educatiu de la cultura. L'educació ha d'abandonar els seus mecanicismes autoreguladors i atrevir-se a promoure una autèntica formació política i humana més enllà de la dinàmica dels partits. Per a aquesta tasca seguim necessitant els intel·lectuals.