La trampa

El final del procés hauria d’estar pròxim, però regeix el desconcert. Es promet un referèndum per al qual no hi ha data ni pregunta ni informació de com es farà. Inconcebible en democràcia. La tensió creix entre els socis del Govern català i entre aquest i les entitats sobiranistes. ANC i Òmnium ja han anunciat que no acceptaran un nou 9-N. Entre PDECat i ERC es cova la desconfiança. I una CUP coherent exigeix pregunta i data. La gestualitat s’exagera. La construcció de l’enemic exterior arriba a la calúmnia. I sí, és cert, no hi ha altura de mires ni sentit d’Estat en el Govern central. Optar per la via judicial i negar el diàleg és impropi de la política. Però la seva ineptitud i la seva baixesa no excusen les trampes del procés.

Notícies relacionades

Riscos financers de la IA

Hockney i l’art sense edat

  

 L’independentisme, potser obnubilat per una oportunitat històrica, ha permès que els corruptes utilitzin la seva causa. Així com les empreses fan donacions per desgravar, l’estelada ha resultat una estratègia encobridora o lucrativa per a massa gent. Vividors i oportunistes s’han convertit en portaveus del negoci. S’ha recargolat la història fins a ajustar-la al guió i als carrers s’ha cridat independència, mentre el seu ressò ensordia el lament de les víctimes de l’estafa de la crisi. La causa és honesta per a molts, però ha servit de coartada per a la indignitat. Molts dels que l’encoratgen reconeixen en privat la seva incapacitat per arribar a port. Algun dia hauran de rendir comptes.