Comiat i ¿tancament?

Esperanza Aguirre no es devia imaginar mai que la seva sortida definitiva de la política seria tan patètica. Quatre tímids aplaudiments del seu grup municipal, un breu comunicat de Génova definint la seva trajectòria com a «rellevant» i un llarguíssim text carregat de retrets llançat com un torpede des del Partit Popular de Madrid. Els seus companys de tants anys li donen les gràcies a Esperanza Aguirre per dimitir. Personalment, no se m’ocorre un comiat més trist. A la direcció del partit n’estaven fins a la gorra. Fins a la gorra de les seves lliçons de liberalisme i d’ètica política, fins a la gorra de la seva pretesa superioritat moral i fins a la gorra dels escàndols que des de fa anys afloraven com bolets al seu voltant. Ella admet únicament un error: la falta de zel a l’hora de vigilar el comportament dels seus subordinats, ungits tots ells per la gràcia de la seva confiança. Les persones que coneixen bé Aguirre expliquen que no volia saber. Només li interessaven els escàndols de portada que l’afectaven directament a ella. La resta, no. I com que no volia saber, es mostrava predisposada a creure que la lleialtat dels seus subalterns era molt més gran que la seva cobdícia. I no. 

    Francisco Granados era un tipus simpatiquíssim, amb un indubtable do de gents, i la seva manera de ser i de fer tenia molt del famós «bolquet de putes» de què parlava en una gravació. Ignacio González era, fonamentalment, un paio llest, presumit i bastant més fi i sofisticat en la seva manera d’actuar que el seu rival en la política i en els baixos fons.

    Tots dos van manar molt. Tots dos es van convertir en polítics summament poderosos als pits d’Aguirre. Tots dos van saber amb antelació que les forces de seguretat els trepitjaven els talons. Sempre es van portar malament. No obstant, al final, en la seva desgràcia, tenien encara una altra cosa en comú. Quinze dies abans de la seva detenció, González em va dir que li havia semblat «collonuda» la carta que va dirigir Granados des de la presó a la líder Aguirre.

Notícies relacionades

Del "fill de puta" al "jo vaig destapar la 'Gürtel'", frases cèlebres d'Esperanza Aguirre

La 'lideressa' plega

     En la missiva, li retreia que se’n rentés les mans dels escàndols que els afectaven i parlava explícitament de la causa oberta pel finançament il·legal del Partit Popular de Madrid. I González em va recordar la seva enemistat amb Granados per deixar clar que no era sospitós d’elogiar-lo gratuïtament. D’això, almenys, no. 

Avís des de la cel·la

Més d’un dirigent del PP va tenir clar aquells dies que la carta des de la cel·la era un avís a Aguirre, que Granados pretenia deixar clar que ja en tenia prou amb la seva part, que no es menjaria també l’assumpte del finançament del PP. Ara són dos els presos que comparteixen aquest sentiment. Jo, a aquestes altures, tinc dubtes que la seva cap pugui anar-se’n en pau. Tots saben, per tant tots tenen molt perill.