Rato i la podridura del PP de Madrid

El misteri polític que va portar Rodrigo Rato a marxar precipitadament del Fons Monetari Internacional (FMI) l’octubre del 2007 ha sigut revelat. Ningú entenia com un polític ambiciós que va aspirar a succeir José María Aznar havia renunciat de forma sorprenent al càrrec més elevat amb el qual pot somiar un polític espanyol en l’escena internacional i que obre les portes de fòrums com Davos o el Club Bilderberg i que confereix rang de cap d’Estat.

Els «motius personals» amb els quals Rato va justificar la seva renúncia han adquirit sentit després de la investigació de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO). L’informe que ha avançat El Mundo conté proves irrefutables que l’exvicepresident econòmic va blanquejar diners a través de paradisos fiscals durant la seva etapa com a ministre d’Economia i com a director gerent de l’FMI utilitzant fins i tot l’e-mail corporatiu de l’organisme per ordenar transferències. Rato va renunciar al seu càrrec dos dies després de ser interrogat per un auditor extern sobre els seus suposats moviments de capitals des de paradisos fiscals.

Davant d’aquestes revelacions, una versió plausible seria la de suposar que l’FMI va voler evitar-se un problema de reputació i va silenciar la investigació sobre Rato, mentre que el PP també va fer el mateix deixant que els espanyols disfrutessin d’una dècada més de saqueig.

Notícies relacionades

El contraatac de Nova York

¡Calmi’s, senyor González!

El desembarcament de Rato a Espanya no va ser auster. Va fitxar com a conseller del Santander, com a president del consell assessor de Criteria (CaixaBank), com a conseller de Telefónica i assessor de Lazard. Després de la lluita intestina dins del PP pel control de Caja Madrid entre les dues faccions liderades una per Esperanza Aguirre i l’altra per Alberto Ruiz Gallardón, Rato va aconseguir imposar-se com a candidat de consens per presidir la caixa per davant d’Ignacio González, expresident de la comunitat de Madrid empresonat des de divendres passat en la operació Lezo. Rato va passar de president de Caja Madrid a president de Bankia, va tocar la campana en la seva sortida a borsa i va gastar a cabassos amb les targetes black mentre presumptament seguia blanquejant diners.

L’entorn del PP madrileny d’aquella època traspua podridura. Mariano Rajoy hauria d’aprofitar la seva declaració en el marc de la trama Gürtel per acabar amb aquella etapa explicant el que sap. Pel que fa a l’FMI, les seves previsions aquesta setmana recomanant a Espanya apujar l’IVA semblen una broma de mal gust d’un organisme que ha sigut liderat de forma consecutiva per Dominique Strauss-Kahn, que va haver de deixar el càrrec per assetjament sexual, i per Rodrigo Rato.