Els reptes de l'ensenyament superior

La internacionalització universitària

Les universitats han d'oferir experiències multiculturals més enllà de l'aprenentatge de l'anglès

3
Es llegeix en minuts

Vaig néixer fa 60 anys en un poble de Calàbria, al sud d’Itàlia. Amb el suport dels meus pares, després d’acabar la meva carrera a Sicília, vaig deixar el meu país per estudiar un MBA a EsadeUniversitat Ramon Llull, a Barcelona, i després de viure a Madrid i de realitzar el doctorat a ICADE-Universitat Pontificia Comillas, me’n vaig anar als Estats Units i vaig continuar els meus estudis a la Universitat de Califòrnia at Los Angeles (UCLA) i a la de Harvard. Finalment, fa més de 25 anys, vaig tornar definitivament a Catalunya. Em considero una persona molt afortunada perquè vaig poder entendre com és d’important, útil i enriquidora una experiència multicultural. 

    

Si als anys 80 la internacionalització ja es podia considerar molt recomanable per a la majoria de les activitats professionals, actualment s’ha transformat en una necessitat. I, sens dubte, una de les etapes clau d’aquesta preparació és la fase educativa, i especialment la universitària. Per això, les universitats han d’estar preparades i equipades per oferir als seus alumnes una experiència multicultural. Però, ¿què s’ha d’entendre per experiència multicultural a la universitat? 

    

Fins fa poc temps la internacionalització es limitava a l’oferta de cursos en anglès o a fomentar acords d’intercanvi acadèmic a l’estranger que permetessin als alumnes viure una experiència, encara que fos breu, fora del seu país. Avui dia pràcticament tots els 470 graus de les universitats catalanes ofereixen aquestes alternatives, que segueixen sent vàlides, però ja no són suficients. 

    

Una institució que vulgui de veritat distingir-se per la seva internacionalitat ha de brindar més opcions d’accés a la multiculturalitat. I hi ha diverses fórmules relativament simples per fer-ho possible, com, per exemple, organitzant 'study tours' que, en un format concentrat, permeten acostar-se a la dimensió cultural i professional del lloc visitat. Altres alternatives més complexes, però molt interessants per als estudiants, són tenir acords de doble titulació ('double degrees') o de titulació compartida ('joint degrees') amb universitats estrangeres, a més a més, òbviament, de projectes internacionals d’investigació, de programes de pràctiques en altres països, d’experiències internacionals de cooperació, o de períodes d’intercanvi també per als seus professors i el seu personal administratiu i de serveis.

No obstant, la fórmula més potent és desenvolupar un ambient multicultural significatiu al mateix campus de la universitat, aconseguint que un percentatge important de la seva comunitat estigui formada per estrangers provinents de diverses regions del món. Per exemple, a la URL cada any tenim més de 100 nacionalitats representades, procedents dels cinc continents. Entre professors, personal d’administració i de serveis i alumnes, en el curs 2015-2016, les nacionalitats presents van ser 105 i els estudiants estrangers propis van significar el 15,5% del total. En el cas del sistema universitari català, cada any més de 9.000 estudiants de tot el globus venen a Catalunya en programes de mobilitat i més de 26.000 estudiants de fora de l’Estat es matriculen en graus, màsters o doctorats oficials, representant així el 10% del total. La gran majoria procedeixen dels Estats Units, Itàlia, França, Colòmbia, Mèxic, la Xina, Alemanya i l’Equador. Així mateix, és fonamental que els professors també tinguin experiència internacional. Entre les 12 universitats catalanes acollim uns mil professors i investigadors procedents de fora de l’Estat. Tot això ajuda que la nostra comunitat aprengui a conviure i a estrényer lligams ('networking') amb persones de cultures diferents que, presumiblement, una vegada acabats els seus estudis, viuran a diversos llocs del món.

És important també que els serveis s’estructurin en funció dels perfils multiculturals. Per exemple, la retolació de les instal·lacions, la varietat dels àpats i els horaris en què s’ofereixen, la possibilitat de professar diferents credos religiosos o les ofertes internacionals de pràctiques i de feina. Els estrangers ho agraeixen i els autòctons adquireixen costums que després els seran útils en la seva carrera professional.

    

Notícies relacionades

Si de veritat volen ser útils a la societat, les universitats, a més a més de tenir cura de l’excel·lència i de la qualitat dels seus programes i de la seva investigació, han de dotar les persones d’una cultura i d’unes habilitats que els ajudin a desenvolupar-se en un món multicultural molt canviant i dinàmic, que certament presenta dificultats i riscos, però també enormes oportunitats. 

 

Temes:

Universitat