Fe, esperança i caritat

Josep Torras i Bages (1846-1916), vilafranquí i bisbe de Vic, sentencià: «Catalu-nya serà cristiana o no serà». Joan Fuster (1922-1992), suecà i lúcid assagista, el retopà viperinament: «Catalunya serà cristiana o no». Tot país és un projecte arrelat en la història. Nogensmenys i prou. La religió és una altra cosa. D’aquí l’esquizofrènia dels israelians, que no acaben de saber com ser país sense ser necessàriament jueus, sobretot havent-hi tants jueus que no són israelians.

La Catalunya carlina pensa com Torras i Bages. Els catalans poc catòlics són suspectes. No és una qüestió espiritual, sinó familiar. Si no ets de la parròquia, no ets de la família. Per això Jordi Pujol –polític notable amb qui ara tothom s’hi veu amb cor– tenia tanta prevenció amb els intel·lectuals: la majoria érem d’esquerres i gens de missa. Exacte: de missa. Els carlins són sobretot de missa, catòlics de forma. Com deia un destacat dirigent d’Unió Democràtica, «catòlics de cintura cap amunt». Per a ells, l’important és la litúrgia; la fe no els preocupa gaire i l’espiritualitat, no gens.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Els descreguts amb principis morals són els més mal vistos. El mal és que són els pares de la Catalunya moderna. Gent llegida i de conducta recta, refractària a tripijocs de clan i corrupteles d’amiguet. Una considerable majoria es declaren avui partidaris de la independència. Entre altres raons perquè els benpensants escolanets de dins sempre han servit, a la pràctica, els interessos dels opressors de fora.

La sentència de Fuster es pot millorar: Catalunya serà o no. Aquest és el tema. Els carlins sociològics i també alguns esquerrans servils han acceptat una domesticació subvencionada, fatalment abocada a la dissolució nacional. Cristiana o no, Catalunya pot deixar de ser. I tant. Alguns pensem que la Catalunya-projecte, incompatible amb l’Espanya-passat, és l’únic futur plausible. Això exigeix fe, esperança i caritat, virtuts cardinals extraviades per la dreta, si mai les ha tingudes. Ves per on.