Reticència eòlica

La generació fotovoltaica suposa un salt endavant. No pot, però, superar la constant solar: del Sol, ens arriben 1,3 kW per metre quadrat i prou. L’eficiència de les plaques actualment disponibles és del 20%, de manera que no capturem més de 0,25 kW per cada metre quadrat de placa. Aquí entra la generació l’eòlica. En poc espai, un aerogenerador captura molta energia, el vent s’encarrega de fer-l’hi arribar. Per això ens cal generar electricitat eòlicament. Això no sembla rebatible. Per què tantes reticències, doncs?

Un sol aerogenerador exigeix una petita empresa inversora i gestora al darrere; un parc eòlic, una empresa prou més gran. Així que a la reticència paisatgística davant dels parcs eòlics, se suma la comprensible prevenció envers la depredació de recursos i acumulació econòmica abusiva d’alguns (molts?) operadors, només cal veure els seus comptes de resultats. El camí són els parcs eòlics ben posats i, tant com es pugui, controlats per la mateixa ciutadania. No demano poc. No vaig contra els operadors, que sempre caldran i, a més, asseguren el funcionament global del sistema, vaig a favor de la gent.

En concret, a favor dels municipis petits, la majoria dels quals ho són per població, no pas per extensió. En els municipis demogràficament petits i territorialment grans és on aniran a parar els parcs eòlics o solars, perquè és on hi ha espai. Però com que són demogràficament febles, resulten fàcilment depredables. Les companyies energètiques els desborden en capacitat inversora i tècnica. No pas en drets sobre el territori, tanmateix. Aquí comencen els grinyols: els ajuntaments petits tenen força capacitat d’interferir i no gaire de liderar. Es tracta, doncs, que aconsegueixin aquest lideratge.

Pla territorial

Notícies relacionades

Coses de senglars

El següent d’Ayuso

L’any que ve arribarà el PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya). Ja era hora. Un cert campi qui pugui (i sempre campen els que més poden…) ha imperat fins aquest moment. Si haguéssim tingut aquest pla territorial, ens hauríem estalviat molts problemes: han progressat massa els aprofitats i també ha crescut massa la cridòria. Em sembla que els ajuntaments haurien d’abraçar amb decisió el PLATER. Saber objectivament on i de quina manera convé posar els parcs és com tenir un bon pla urbanístic. L’absència de plans urbanístics afavoreix els especuladors i els desaprensius que desestructuren el territori, això ja ho hem après. Amb el PLATER, si és com cal, els ajuntament podran fer més que entrebancar els rapinyaires o sotmetre’s als cridaners.

A Catalunya hi ha 484 micropobles (municipis amb menys de 500 habitants). Representen la meitat dels municipis catalans (51%), però només hi viu el 2,5% de la població (aproximadament 200.000 habitants dels més de vuit milions que som). Aquests 484 municipis ocupen un total de 16.298 quilòmetres quadrats, la meitat de la superfície del país (50,8%). Òbviament, hauran d’acollir una molt considerable part dels parcs fotovoltaics o eòlics que vindran (si no és que es posen al mar). És qüestió, doncs, que s’organitzin. No per protestar, sinó per liderar territorialment el procés. Els grans operadors ja fa temps que n’estan, d’organitzats.