Lliçons de fa 40 anys

El postfranquisme va legalitzar el PCE i la Generalitat. No té sentit que Espanya sigui avui incapaç de trobar una solució política al problema català

1
Es llegeix en minuts
Tarradellas i Suárez, en una imatge del 1979.

Tarradellas i Suárez, en una imatge del 1979. / JAUME MOR (ARXIU)

Fa just 40 anys, un Govern sense legitimitat democràtica presidit per Adolfo Suárez se la va jugar al legalitzar el PCE, bèstia negra de la dictadura. Només una interpretació molt laxa del Codi Penal franquista permetia interpretar que aquest no impedia la inscripció del PCE en el registre de partits, ni la seva concurrència electoral. No va ser, és clar, una decisió jurídica, sinó política.

En aquella històrica Setmana Santa es va complir al peu de la lletra el pacte de cavallers entre Suárez, exlíder del Movimento, i el comunista Santiago Carrillo: no hi va haver exhibicions d'eufòria ni banderes amb la falç i el martell van ocupar els carrers.

En el front basc, com que l'amnistia del 1976 havia exclòs els presos d'ETA amb delictes de sang, l'Executiu va dictar l'‘estranyament’ d'un grup de terroristes que aviat van poder tornar a Euskadi. Sense fer grans ostentacions, però sense patir tampoc persecució policial. 

Després de les primeres eleccions democràtiques del juny del 1977, la llei d'amnistia va commutar les penes a la majoria dels reclusos etarres. No havien transcorregut ni quatre anys del tiranicidi a mans d'ETA de l'almirall Luis Carrero Blanco, cop de gràcia per a un règim agonitzant. Avui ETA és història.

Notícies relacionades

Aquell mateix any, i després de discretes negociacions, Suárez rebia Josep Tarradellas, president a l'exili de la derogada Generalitat. Sense que cap llei l'emparés –la Constitució encara s'havia d'escriure–, l'Estat va autoritzar la seva restauració. Sostenir al segle XXI que l'autogovern català emana de la Carta Magna constitueix doncs, més que una fal·làcia, una descaradura històrica.

LIDERATGE I IMAGINACIÓ

Sota una legalitat parcialment franquista, amb l'Exèrcit a l'aguait i entre intents colpistes, Espanya va saber trobar un lloc per a les reivindicacions nacionals de catalans i bascos. 40 anys després, no es pot escudar en lleis ni constitucions per bloquejar el molt majoritari anhel dels catalans de decidir d'una manera o una altra el seu futur. Els problemes polítics requereixen líders capaços d'imaginar solucions polítiques. Però la nostra política no va sobrada ni de lideratges ni d'imaginació.