PETIT OBSERVATORI
¿Quantes cadenes perpètues són possibles?
M'ha desconcertat que s'apliqui diverses vegades un càstig 'perpetu' a una mateixa persona, com ha passat amb el terrorista 'Carlos'
FILE PHOTO: Ilich Ramirez Sanchez, better known as Carlos the Jackal, raises his fist as he appears in court in Paris, France November 28, 2000. REUTERS/RTV/Thierry Chiarello/File Photo /
Hi ha coses que ens costen molt d’entendre. És el que diem davant d’un fet o d’una opinió que ens sorprèn. No ho puc entendre, no ho acabo d’entendre o, simplement, no ho entenc. El que passa, però, és que això d’entendre suposa poder captar el sentit d’una frase, d’un silenci, d’una actitud, d’un gest. A vegades diem a algú «ja ens entenem, ¿oi?», estalviant-nos d’analitzar tots els matisos d’una explicació.
Però hi ha un fet que no puc entendre de cap manera, i potser, en aquest cas, hauria de dir «incomprensió». La frase sorprenent és aquesta: «Condemnen el terrorista 'Carlos' a la seva tercera cadena perpètua. Si no m’equivoco, perpetu vol dir que dura sempre. Així s’identifiquen les regions de les neus perpètues, on l’existència de la neu és permanent. Però el terrorista 'Carlos' és el protagonista d’un fet realment excepcional. ¿Algú havia estat condemnat mai a tres cadenes perpètues? Si un delinqüent vulgar s’escapa tres vegades de la presó i torna a ser detingut, suposo que serà sotmès a un agreujament del càstig, però si no m’equivoco hi ha un límit d’empresonament, que pot acabar-se amb l’aparició d’un indult o de la mort.
He llegit que l’advocat de 'Carlos' ha anunciat la seva intenció de recórrer contra la sentència. Ignoro quins son els seus arguments, però si jo em trobés en el seu cas argumentaria que condemnar una persona a tres cadenes perpètues és francament aberrant. El delinqüent no pot complir les tres penes al mateix temps. Tampoc pot complir-les l’una darrere l’altra, perquè la primera ja és «perpètua».
Notícies relacionadesL’ofici dels jutges és difícil, perquè quan han de prendre decisions no tenen, sovint, la llibertat necessària. La llei és una norma jurídica de caràcter general mentre que la vida humana és una extraordinària acumulació de casos particulars. Jo sempre he admirat –en l’exercici juvenil d’advocat– la subtilitat que cal per aplicar les lleis.
Però les tres cadenes perpètues aplicades a una persona confesso que m’han desconcertat.
