Amenaces a la tecnoestructura

La darrera providència del TC assenyala per primer cop l’elit administrativa del Govern. L’ombra d’una condemna per desobediència, prevaricació o malversació de fons ja no plana només sobre els polítics premium, sinó que és una realitat per a alguns dels que fan funcionar l’engranatge tècnic de l’Executiu. És el cas de la intervenció general, la direcció general de contractació i la direcció general de pressupostos. ¿Alts càrrecs? Sí. Però en alguns casos posicions indefectiblement ocupades per funcionaris de carrera, com és el cas de la intervenció general. Amenaçant-los a ells s’amenaça, de fet, tota l’estructura de la Generalitat.

L’Estat segueix afinant i Mariano Rajoy ha apressat el TC, martell d’heretges, perquè segueixi fent disciplinadament els deures que es nega a fer la política. Els efectes són rellevants. Posar alts càrrecs, algun necessàriament funcionari, i també empreses proveïdores (en aquest cas a iniciativa de la fiscalia), sota el focus de la justícia situa el Govern català en una posició molt complicada per poder organitzar un referèndum unilateral vinculant amb les garanties que requereix i que passen per posar en marxa, més d’hora que tard, la maquinària administrativa que ha de fer-lo possible. L’amenaça dels llapis caiguts portes endins és a partir d’avui una possibilitat real.

El TC es carrega amb la seva providència l’aspiració del Govern català de protegir jurídicament la seva tecnoestructura. Entrem en una nova fase en la qual qualsevol acció administrativa vinculada a la futura consulta -sigui explícita o dissimulada- posa en risc, ja no només el Govern, sinó també els que han de redactar i validar acords, decrets i contractació pública.

El camí triat, referèndum unilateral organitzat des de la institució, exigeix una brigada Aranzadi nostrada que faci seu el repte del desafiament, perquè ja no n’hi haurà prou amb la primera línia del Govern. Ningú no dubta de la voluntat de Carles Puigdemont de donar compliment a la seva paraula i convocar el referèndum. Però a partir d’ara el 'sottogoverno', i de retruc tota l’estructura administrativa, compartirà la difícil situació que ja han viscut i viuen els lletrats del Parlament. Això fa les coses extremadament difícils des d’un punt de vista operatiu. Tothom ho sap -tothom- però de moment l’omertà obliga.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

¿I si hagués arribat l’hora de reconèixer que el referèndum només té recorregut al marge de la Generalitat o amb aquesta actuant al marge de la llei, almenys la llei tal com la interpreta l’Estat?

Si el Govern no pot culminar en solitari, per ganes que en tingui, un viatge que exigeix molta i variada companyia seria una baixesa que des del sobiranisme se l’acusés de covardia. La valentia també és tenir el coratge de modificar la disposició dels exèrcits quan el resultat d’una batalla fa preveure el pitjor. En el conflicte del dret a decidir ni suïcidar-se ni capitular haurien de ser una opció. Allargar les hostilitats, sí. I això és una decisió que escau únicament als estrategues, diguin el que diguin als cafès i a les xarxes socials de la rereguarda.