En el túnel del temps

Dues figures del passat, un exministre de Margaret Thatcher, Norman Tebbit, i un breu exlíder del Partit Conservador, Michael Howard, han reaparegut com si la moviola hagués retrocedit algunes dècades. La seva xerrameca bel·licosa sembla cosa d’altres temps, però està en total sintonia amb la mateixa línia de pensament que va dur a un vot majoritari a favor del brexit. Serveixin un parell d’exemples dels esmentats polítics quan estaven en actiu.

Com a líder 'tory' Howard (fill d’un romanès que va emigrar al Regne Unit el 1939) va centrar la campanya electoral del 2005 en el rebuig a la immigració. Els conservadors no van aconseguir desbancar llavors els laboristes, però el seu tema estrella va calar en l’electorat fins a ser la qüestió fonamental sobre la qual es va dirimir el brexit. Tebbit va ser furibundament contrari al Tractat de Maastricht fins a posar en ridícul amb gran deslleialtat el primer ministre conservador, John Major, en la conferència del partit el 1992.

Recórrer ara a les Malvines i establir una comparació amb Gibraltar és un exercici de mala fe. Aquella guerra (que, com totes, es podia haver evitat) va esclatar quan una dictadura militar com la que presidia el general Leopoldo Galtieri, necessitada de desviar l’atenció del desastre econòmic i social en què els uniformats havien sumit l’Argentina, va ocupar aquelles illes contravenint el Dret internacional i el d’autodeterminació dels illencs, que volien i continuen volent ser ciutadans britànics.

Notícies relacionades

Els 'llanitos' de Gibraltar, britànics amb aire andalús

May intenta tranquil·litzar Picardo sobre el futur de Gibraltar amb el 'brexit'

Si en alguna cosa s’assemblen els dos litigis, a més del domini del Regne Unit i la incongruència territorial, és en aquesta voluntat dels seus habitants de ser britànics, un argument que ofereix a Londres l’escut perfecte per no cedir en cap dels dos casos. Els gibraltarenys van votar majoritàriament (99%) el 2002 contra la idea d’una sobirania compartida amb Espanya. Però el 'brexit' ha modificat l’escenari. El referèndum sobre la sortida britànica va tenir al penyal el vot més alt al Regne Unit de permanència a la UE, el 96%.  

RANCI PATRIOTERISME 

Ara, aquella premsa de Londres que en sa vida no va escriure mai una paraula amable sobre Europa, que va fer del patrioterisme més ranci el seu ideari, que va forjar un estat d’opinió segons el qual res de bo pot arribar del continent, està exultant amb el jingoisme desfermat per Howard i Tebbit. Theresa May té un problema perquè no li pensen perdonar que en la carta que va activar el 'brexit' no hi aparegués Gibraltar. La moviola no ha retrocedit. Al Regne Unit el present és el passat.