Lleugera erosió de l'independentisme

L’important de l’enquesta del CEO no és l’estimació de vot que indica que JxS cauria dos o quatre diputats, i que la CUP en perdria dos més, de manera que és gairebé segur que no hi hauria majoria independentista al pròxim Parlament. I és que aquest capítol del sondeig es basa  en una ficció: la repetició de la llista de JxS, que és molt poc versemblant. I, contra la doctrina Mas, pot ser que ERC i el nou PDECat, per separat, obtinguessin més escons.

El més rellevant és que per primera vegada –que jo conegui– en una enquesta seriosa realitzada a Espanya la primera preocupació ciutadana ja no és l’atur, assenyalat pel 41,9% davant del 47,3% de l’enquesta anterior. I baixa amb força la inquietud per la situació econòmica. Del 26,2% al 17,6%. Primera conclusió: els ciutadans noten la millora econòmica, cosa que, en principi, ha d’afavorir Rajoy. Tot i l’alt cost social de la devaluació interna, la medicina recomanada per Brussel·les ha donat fruit.

¿Quina és llavors la primera preocupació dels catalans? La insatisfacció amb la política (inclosa la corrupció). Ho diu el 43,7% davant del 33,75, deu punts menys, de l’enquesta anterior. Al meu entendre els catalans comencen a estar cansats i una mica farts no solament de la corrupció (l’enquesta va coincidir amb el judici del Palau) sinó també de la paràlisi política i de l’etern empat en què viu Catalunya des de les eleccions del 2012. Des que Mas va demanar una majoria excepcional, va perdre 12 diputats i no solament no va rectificar, sinó que va seguir endavant a més velocitat.

Ni més ni menys que el 66,7% creu que la situació política és dolenta o molt dolenta i el 32,5%, contra el 10,1%, pensen que ha empitjorat l’últim any. És un resultat molt diferent del que pensen de la situació econòmica. Aquí el 26,4% creu que ha millorat contra el 25,5% que pensa el contrari. Tot això indica una lenta erosió de l’independentisme. En una escala de 0 a 10, on 0 és el mínim, la confiança en els polítics catalans ha baixat del 4,29 al 3,76, encara que segueix sent més alta (que no s’equivoquin a Madrid) que en els polítics espanyols (2,63). També baixa –del 4,44 al 4,20– la nota del Govern de la Generalitat i del 6,20 al 6,08 el sentiment nacionalista (el màxim seria el 10).

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tota l’enquesta va en aquesta línia. Els que creuen que Catalunya hauria de ser un estat independent es queden en el 37,3% (van arribar al 48,3%) davant del 28,1% que prefereixen ser una comunitat autònoma, el 21,7% que opten per la solució federal i el 7% de la simple regió. I encanonats al sí o no, el 48,5%, pujant gairebé dos punts, diuen no voler la independència, davant del 44,3%. Quatre punts de distància. La guinda és que només el 50,3% és partidari del referèndum unilateral, encara que un altre 23,3% l’acceptaria si fos pactat amb l’Estat. I el que enfurismarà els agressius tuiters: el 55% dels catalans (contra el 31%) se sent orgullós quan una selecció espanyola té èxit en una competició internacional.

Puigdemont hauria d’empollar l’enquesta. Tots hi guanyaríem.