La passió de Piqué, la passió de Messi

El vehement defensa del Barça no ha dit res que no se sabés. El '10' pateix a l'Argentina, potser està fugint

1
Es llegeix en minuts
La passió de Piqué, la passió de Messi

Benoit Tessier

A Piqué se li va tornar a escalfar el bufador i allò es va convertir en un llançaflames. La prudència mai estarà entre les seves virtuts, però el que va dir és bastant irrefutable. En cristià: que a la llotja del Bernabéu s’hi couen pactes i tripijocs que enfosqueixen l’estricte sentit de l’esportivitat. Ningú se n’havia adonat. El que més crida l’atenció és que l’encarregat d’emetre certs missatges al Barça potser és massa timorat, i per això Mortadel·lo Piqué s’ha de posar la disfressa de portaveu quan s’ha tret la de futbolista mentre, per si de cas, té a mà la d’aconseguidor de patrocinadors.

El futbol, es diu, és la cosa més important entre les que no són importants. És també una caldera de passions i a vegades acaba derivant en qüestió d’Estat. Vegem el cas de Messi. L’Argentina bull contra la FIFA, i com que la seva presència al pròxim Mundial perilla les més dislocades teories de la conspiració es posen en circulació.

Notícies relacionades

Sovint s’ha escrit que la selecció argentina és «Messi i 10 més», però hi ha qui amb enginy inverteix el compte: «Argentina és Messi i 10 menys». Sense entrar en equacions, que malament que juga aquest equip, poblat per jugadors de segona fila entre els quals ens podem imaginar horroritzat el millor del món, dirigit a més per un tècnic incompetent i a sobre orgullós. «Estic sencer. No em doblegaran», ha dit Bauza. No tots poden tenir la retòrica de Piqué. Així que no faltaran adeptes si algú deixa anar una altra teoria forasenyada (¿segur?), la que diu que els insults de Messi a aquell linier brasiler perseguien precisament una sanció que l’allunyés de l’infern patri. Pechofrío, li deien fa uns anys.

Tant la passió de Piqué com la de Messi, i valguin les diferents accepcions que ofereix la polisèmia, són necessàries per a l’olla  del futbol. Com la de la remota i freda Islàndia, que viu un baby boom just nou mesos després d’aquella Eurocopa que per a ells va ser orgàsmica, pel que es veu literalment.