Acollida

Fa uns dies, vaig participar en una taula rodona en el marc del centenari de la xarxa de biblioteques de Cata­lunya. «¿I ara què?», era la pregunta que es feia als convidats. Hi vam parlar de l’impuls, l’ambició i l’aventura que va significar per al país la creació de les infraestructures bibliotecàries, una idea cabdal de la Mancomunitat. Hi vam parlar de la biblioteca circular de Montaigne, amb sentències escrites a les bigues de la seva torre, i d’aquella Babel de Borges on «n’hi ha prou que un llibre sigui possible perquè existeixi». 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

    I vam parlar del futur. De la biblioteca com a «tercer espai», el lloc amable que es converteix en àgora de socialització, les biblioteques per a les persones i per a la creació, per a la informació crítica. Vam parlar del bibliotecari com a «provocador cultural», i una de les professionals que hi assistien va dir que «oferim a tothom que hi entra les coses que tenim». 

    Resulta, però, que no vam comentar allò que també ofereixen i que explicava Carme Galve, de la Jaume Fuster, en aquest diari. Les biblioteques són trinxeres i termòmetres i fars. És a dir, palpen l’epidermis de la societat perquè lluiten a primera línia de foc. Coneixen la temperatura del cos social i exerceixen com a refugis contra la marginació, la soledat i el desemparament. La biblioteca no és només civilitat sinó acolliment. Proporciona el plaer de la cultura, però també l’escalf de la humanitat.