Putin, Trump i Erdogan, de campanya a Holanda

Mai abans unes eleccions al Parlament holandès havien despertat tanta expectació. Mai abans, tampoc, havien sigut tan globals.

En l'ajustada carrera cap a la jornada electoral sembla que el temut Partit de la Llibertat de Geert Wilders estaria perdent posicions: d'estar molt igualat, algunes de les últimes enquestes ja el situen entre el tercer i el cinquè lloc, sempre per darrere del partit de l'actual primer ministre, Mark Rutte.

Passi el que passi a les urnes, és gairebé segur que Wilders no podrà formar govern. En un escenari polític molt fragmentat, cap dels altres partits necessaris per formar una coalició està disposat a tenir-lo com a soci. Però de moment ha guanyat la seva primera victòria: haver-se convertit en blanc de totes les mirades -i de tots els temors- en el panorama polític europeu. Perquè, perduda Àustria pels pèls, l'extrema dreta es juga a Holanda el seu següent partit, encara que el pas a la final serà definitivament a França.

Aquestes eleccions estan sent també d'allò més globals, gràcies a la presència, explícita o no, de grans líders estrangers.

El primer, és clar, Vladímir Putin, que s'ha erigit des de fa temps en model i inspiració dels extremistes europeus, encara que Wilders, precisament, no es troba entre els seus principals fans. No obstant, l'ombra de possibles interferències russes plana sobre les campanyes europees, especialment després d'haver conegut els informes sobre els piratejos en les eleccions americanes. Per si de cas, les autoritats holandeses han anunciat que comptaran els vots a mà, per evitar problemes seriosos.  

Després, Donald Trump, el nou heroi del populisme occidental. La seva arribada a la Casa Blanca va ser ràpidament aclamada i celebrada pels Wilders, els Le Pen, els Orbán i els seus amics, i serveix de referència constant a tots els que volen “tornar els seus països” als seus ciutadans i treure'ls de les xarxes de la globalització. Tant d''amor', no obstant, els pot perjudicar. La caiguda a les enquestes del polític holandès podria ser, en part, un efecte rebot pel rebuig a les mesures que ha anat adoptant Trump en les seves primeres setmanes de mandat.

CRISI DIPLOMÀTICA

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L'últim a sumar-s'hi ha sigut Recep Tayyip Erdogan. Intentant guanyar per a la seva causa el vot dels milers de turcs que viuen a la Unió, el president turc ha enviat de gira europea diversos dels seus ministres. I s'ha trobat que Holanda s'hi ha negat, incident que ha generat una crisi diplomàtica que no para d'augmentar. Per a Erdogan, és publicitat gratuïta en el seu camí cap al poder absolut. I encara que podria semblar que inicialment l'incident beneficia Wilders i el seu dur discurs antimusulmà, s'ha trobat amb l'escull de la ferma reacció del primer ministre.

Tant de bo que els votants holandesos ens donin un descans. La següent cita, França. Però l'ascens de l'extrema dreta és el símptoma d'un malestar profund en una part de la societat europea que s'ha de parar i aviat per evitar que el contagi el converteixi en epidèmia.