Normalitzant l'odi i la por

El 15 de març se celebren eleccions a Holanda, i els sondejos apunten al Partit per la Llibertat de Geert Wilders com a guanyador. El seu lema és 'Holanda ha de ser nostra', i proposa prohibir l'islam i sortir de la UE. Però malgrat que sigui el partit més votat, no podrà governar. 

A França les eleccions són a l'abril i al maig, i es dona per segur que Marine Le Pen passarà a la segona volta. Fins fa poc es creia que s'hauria de batre amb el conservador François Fillon, escenari que generava dubtes de si es repetiria el que va passar el 2002, quan l'esquerra es va mobilitzar en favor del conservador Chirac per evitar que el Front Nacional arribés a l'Elisi. Fillon té propostes com l'acomiadament de mig milió de funcionaris i la reducció de prestacions socials, inassumibles per a molts votants d'esquerres. Propostes que Le Pen rebutja. I una desmotivació de l'esquerra podria donar la victòria a l'FN. 

PUTIN, ALIAT DE LE PEN

Però la candidatura d'Emmanuel Macron, que s'ha anat envalentint a mesura que es judicialitzava l'escàndol per la contractació pública de l'esposa de Fillon, és una mala notícia per a Le Pen, ja que Macron sí que podrà aglutinar vots per derrotar-la. Però caldrà veure l'impacte que generarà tenir a la segona volta algú que llança missatges com “els musulmans són la nova pesta bubònica”. Le Pen, com la majoria de la ultradreta, condemna l'islam en nom dels drets de la dona i té Putin com a aliat, però no ha alçat la veu contra la legalització del maltractament a l'esposa aprovat a Rússia. I a Alemanya sembla segur que Alternativa per Alemanya, liderada por Frauke Petry, contrària a l'acollida de refugiats, entrarà al setembre al Bundestag.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Ara com ara és improbable que aquests partits arribin a governar, però també es creia impossible el 'brexit' o la victòria de Donald Trump i va passar. Nigel Farage i Trump van obtenir les seves victòries sacsejant el que s'ha anomenat 'postveritat'. Un còctel de desitjos i frustracions que es combina amb dades falses, i que es resumeix en un panorama desolador d'una ciutadania, 'els nostres', assetjada per enemics de fora. Tant hi fa que després del referèndum es reconegués que les xifres amb què es va justificar la campanya fossin falses. El mal ja estava fet, i la societat, fragmentada, i els atacs a estrangers creixent al Regne Unit. I a Alemanya s'ha normalitzat un discurs que criminalitza els originaris de països musulmans i es produeixen diàriament uns deu atacs a refugiats.

PROPOSTES INAPLICABLES

El perill a curt termini no és que arribin a governar, però contaminen la resta de partits i institucions, que assumeixen propostes tècnicament inaplicables, com la que han fet la Comissió Europea i el comissari Dimitrios Avramopolulos per expulsar un milió de persones que no han obtingut l'estatut de refugiat. Perquè les expulsions massives de centenars de milers de persones, que han de ser individualitzades, tenen un cost econòmic que els estats no es poden permetre, al marge que en molts casos els seus països d'origen es neguin a acceptar-los.